CAPITOL CCLXXVIII.
Com se feu la pau del senyor infant Namfos e dels Pisans, e ab quines conuinences; e com aquells de Bonifaci e daltres llochs de Corsega feren homenatge al senyor infant Namfos.
Finalment que de les coses si menejaren moltes de paus, e james lo senyor infant no volch consentir a pau entrells, si el castell de Caller no lin retessen, e a la fi la pau se feu, axi quel commu de Pisa tingues lo castell de Caller per lo senyor rey Darago, en fos lo commu de Pisa son vassayll, e que lin hagues a donar Postat, Hirat, Popagat tota hora, quen volgues lo senyor rey Darago o lo senyor infant o llurs procuradors, e axi mateix a tots aquells qui apres dells vendrien; e encara que lo commu de Pisa renunciaua a tot dret que hagues en la illa de Serdenya ne en negun lloch de la illa. E encara que en lo castell de Caller no romangues terme negu, mas aquella horta qui dauant el peu li era, ço es a saber partida, e laltra part fos del castell de Bonayre. E encara que en lo castell de Caller nos gosas fer neguna mercaderia, sino de Pisans a Pisans; encara que negu leny no hi gosas fer port, sino de Pisans; encara que negu Sart no hi gosas venir a comprar ne a vendre res, ans aquells del castell de Caller haguessen totes coses auenir comprar el castell de Bonayre; e encara quels Pisans deguessen valer al senyor rey e als seus contra tots los homens qui en la illa de Serdenya volguessen fer damnatge. E lo senyor infant promes los, que axi com altres mercaders poguessen mercadejar per tota la illa de Serdenya e per tots los altres llochs e terres del senyor rey Darago, axi com altres gents estranyes farien; e que pagassen aytant de dret, com los mercaders cathalans paguen en Pisa.
E com tot aço fo fermat e jurat de cascuna de les parts, la senyera del senyor rey Darago ab C cauallers del senyor infant entra el castell de Caller e fo posada en la pus alta torra del dit castell. E axi la pau fo fermada e jurada, e les portes estegren obertes del castell de Caller, e hi pogue entrar tot hom; e els
