rey e els prohomens de la dita ciutat de Valencia, que lendema se faes charitat general per tostemps. E axi cascuns faran be que sesforcen als mills que poran, e hauranne grat de Deus e honor en aquest mon, e majorment en charitat nos faça neguna en la ciutat de Valencia e en totes les altres ciutats del mon se faça, e Deus creix ne llurs bens els ne multiplica.
E daqui auant llex a parlar del senyor rey en Iacme, e parlare del senyor rey en Pere Darago e de Valencia e compte de Barcelona, fill major seu, e dels altres dexendents dell, de cascu en son lloch e en son temps.
CAPITOL XXIX.
Com de puix quel rey en Iacme fo mort, amdos los infants germans se coronaren reys, ço es linfant en Pere rey Darago, Valencia, Cathalunya, e linfant en Iacme rey de Mallorques, Manorques, Sardanya; e de com Cathalunya sia major que qualseuol altra prouincia.
E com lo dit senyor rey en Iacme fo passant desta vida, lo dit senyor infant en Pere e el senyor infant en Iacme fills sens se coronaren cascu rey: ço es asaber, quel senyor rey e infant en Pere ana a Çaragoça, e aqui aplega ses corts, e posaren li la corona del reyalme Darago en llur testa ab gran solemnitat e ab gran alegre e gran festa. Sius volia dir los grans dons e les gracies que si faeren, llonch seria de recomptar. E com la sua coronacio fo feyta en Arago, venchse en la ciutat de Valencia: e axi mateix foren les corts grans que si faeren, e hi vengueren de Castella e de totes parts grans gents qui reeberen dell grans dons e grans gracies, e reebe la corona del reyalme de Valencia. E apres anassen a la ciutat de Barcelona, hon axi mateix feu grans corts, e hi foren diuerses gents, e reebe ab gran gloria e ab gran alegre la garlanda don fo creat compte de Barcelona e senyor de tota Cathalunya.
