E neu nos pens, que Cathalunya sia poca Prouincia; ans vull que sapia tot hom, quen Cathalunya ha comunament pus rich poble que negu poble que yo sapia ne haja vist de neguna prouincia, si be les gents del mon la major part los fan pobres. Ver es que Cathalunya no ha aquelles grans riqueses de moneda de certs homens senyalats, com ha en altres terres: mas la communitat del poble es lo pus benenant que poble del mon, e aqui viuen mills e pus ordonadament en llur alberch ab llurs mullers e ab llurs fills, que poble qui el mon sia. Daltra part vos marauellarets duna cosa queus dire, empero si be ho cercats, axiu trobarets, que dun llenguatge sol de negunes gents non son tantes, com Cathalans: que si volets dir Castellans, la dreta Castella poch dura e poca es; quen Castella ha moltes prouincies que cascu parla son lenguatge, e son axi departits com Cathalans de Aragonesos. E si be Cathalans e Aragonesos son tots de un senyor, la llengua llur es molt departida. E axi mateix trobarets en França e en Anglaterra e en Alemanya e per tota Romania, quels Grechs qui son del emperador de Constantinoble son axi mateix moltes prouincies, axi com de la Morea e del reyalme de Larcha e dela Blaquia e del reyalme de Salonich e del reyalme de Masadonia e del reyalme del Natuli e de altres prouincies moltes. Entre les quals ha aytants departiments de llur llenguatges, com ha de Cathalans e Aragonesos. E axi mateix ses de les altres prouincies del mon: que hom diu que Tartres son molta gent, e nou son; mas perço paren molts es sotsmeten moltes nacions del mon, com james no trobarets Tartres qui facen res de ses mans, ans hostejen tostemps, e van ab llurs mullers e ab llurs infants hostes feyts. E axi podets vos pensar, si los Cathalans feyen atre tal, si serien molt mes que ells. Yo dich que si serien dos tants, perque yous he dita cosa dels Cathalans qui es vera veritat, e seran molts qui sen marauellaran e ho tendran en faula; pero quesuulla sen diguen, que axi es veritat.
Apres com lo senyor rey en Pere hach rebudes les corones, e ab la gracia de Deus fo coronat rey, anassen vesitant ses terres. E segurament pot hom be dir dell, que no fo hanch senyor el mon qui ab tant poques morts que ell dona per justicia, fos tant duptat ne temur per ses gents: que axi aporta a tal pau tots sos regnes, que ab lo sach dels florins e dels doblons podien
