E sim deyts, perque? lleuger mes a respondre, que com ell feu aquelles batalles, era en gran prosperitat, e ara era en gran perill, e en fort estret partit, por moltes rahons. La primera, que hauia perduda la mar; laltra, que hauia perdut lo compte de Lanço ab la major part de barons e de cauallers que ell hauia, en ques pogues fiar. Daltra part, que estaua en reguart, que tot principat e Calabria e Pola e Brus nos reuelassen, per la mala senyoria quels seus officials los hauien feyta. Axi que bes pensa tot aço e molts daltres perills en ques veya: ço es, que li era contra lo pus valent princep del mon, e senyor de les millors gents e pus promptes a morir qui el mon sien, e pus lleyals a llur senyor; que tots se lexarien abans pecejar, que llur senyor preses desonor. Donchs be li era ops en aquest punt, que hagues seny e esforç e bondat. Queus dire? que a la nuyt, com los altres dormien, ell vetlaua e pensauas lo pus saui pensament que james rey ne altre se pogues pensar, a restaurament de sa terra e dell mateix.
CAPITOL LXXII.
Recompta lo consell quel rey Carles hach pres estant en tant gran estret, e com enuia reptar lo senyor rey en Pere, don batalla fo fermada entrels dos reys; e com tostemps los reys e richs homens deuen hauer homens vells e partichs en llurs affers.
E pensas axi, e dix: lo rey Darago es lo pus saui princep e lo pus alt de cor que hanch naixques de Alexandri en sa: e sil reptes de fe, com tes vengut en ta terra sens desafiarte, ell escondir sen ha. E finalment tu li continuaras missatges quil repten, e ell daço tantost escondir sen ha per batalla, o de son cors, o de deu per deu, o de cent per cent. E com ell aço haura dit, non tornara per res anrera: e axi tu pendras la batalla de cent per cent, e metras ho en poder del rey de Inglaterra: e axi fermarem cascu, que siam a jorn cert e breu a Bordeu.
