Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CLII

CAPITOL CLII.
Com lalmirall en Roger de Luria correch tota la costera de Prohença, e hach barrejada Serinya e Achda e Viats, sens que no muris fembra ue infant de XV anys avall, ne hom de xexanta en sus.

Com lo senyor rey hach trameses ses cartes per totes parts, quel jorn que los dona que fossen a Çaragoça, perço com ell volia fer festa a pendre la corona, lalmirall vench a ell e dix li: senyor, vos hauets donats cinquanta jorns, que tot hom sia a Çaragoça a la vostra festa de coronar, e a mi seria molt, que les companyes de les galees estiguessen axi vagants. E perço ab la gracia de Deus e vostra yo mich portare, e yre a barrejar la costera daci a Marsella, e fare en guisa, que ab la ajuda de Deus yo sia tornat tantost, ab temps que puixca esser a Çaragoça a la vostra coronacio. Dix lo senyor rey al almirall: deyts be.

E com fo en la mar de cap de Leucata, anasen a la plaja del grau de Serinya, e aqui a lalba del dia posa la gent en terra, e ell exi entro ab C homens a cauall, e al jorn ells foren a Serinya, e barejaren tota Serinya e tota la terra. E lo viafora ana per tota la encontrada e vench a la ciutat de Beses quin es luny dos llegues. E la host de Beses exi e vench a Serinya e foren per compte XXX milia persones ab daltres llochs qui si mesclaren ab la host de Beses.
E lalmirall dix a les sues gents: barons, vuy es lo dia, que la casa Darago e les sues gents per tostemps guanyaran honor e preu per tota esta encontrada: que ço que ve es gent mortal que nul temps vaeren un hom fello; perque firam de ple en ple, que vosaltres veurets, que no hauran mas las espalles. E la caualcada sia reyal, que tot quant si guany cascu, tot se sia seu. Empero manam a cascu sots pena de traycio, que no prenga roba ne cauall, entro la batalla sia fenida: e axi ho atorgaren tuyt. E entretant la host se acosta a ells, ques pensauen que no calgues mas lligar.

Ab tant com foren tant prop, quels darts pogren jugar a les ballestes a triquet trer, les trompes e les nacres tocaren. E lalmirall ab los homens a cauall van brocar als homens de cauall qui eren be CCC daltra part, qui Francesos qui del pays; e dels almugauers que hi hauia be dos mil van trametre llurs darts, que hanch hu non peca, que no metes hom mort o nafrat per mort; e les ballestes van desparar a colp, axi que tant fo lesforç al començament que lalmirall e sa companyia faeren, que cridaren Arago! Arago! que a colp aquells van girar, axi de cauall com de peu. E lalmirall e els altres foren en ells. Queus dire? que lencals dura entro a mija llegua de Beses, e hagra durat entro a la ciutat; mas vespres feya, e a lalmirall feya li paor, que de jorn no pogues tornar a les galees, perço com eren en plaja la pijor qui sia de lleuant a ponent. E axi capdella la gent, els ne feu tornar. E axi tornant lleuaren lo camp; mas nols cal demanar lo gran guany que hi faeren. E axi com nuyt fo, ells foren en la plaja dauant les galees, e cremaren e affegaren tot Serinya, saluant la sgleya que es molt bella de madona sancta Maria de Serinya.

E aquells de Beses e dels altres llochs recullirensen a Beses: e hagren tanta de gent perduda, que be veyen, que lendema, si lalmirall tornaua, que no li porien defendre la ciutat, si gent estranya no hauien. E axi trameteren aquella nuyt a viafora per tota aquella encontrada, que venguessen a defendre la ciutat de Beses, que la major part de la gent hauien perduda: e podien ho dir per veritat, que non tornaren dels deu dos: e axi muriren tuyt, sens que lalmirall, com hach regoneguda sa companya, no troba que hagues perdut mas set homens de peu. Si que a Beses hach venguda al mati molta gent: mas daço lalmirall no hach cura; mas de mija nuyt auall recullis ell e la sua gent, e anarensen al grau de Achda, axi que hi fo a lalba del dia, e posa la gent en terra. E per la agulla de Viats muntarensen les galees sotils e els lenys armats, e les galees grosses anarensen a la ciutat Dachda, e en cascu de aquests llochs prengueren tots quants lenys e barques trobaren.

E lalmirall ab la meytat dels homens a cauall e ab la meytat dels almugauers e ab gran res de les xurmes anasen a la ciutat Dachda, e pres la e barreja la tota; e no volch, que fembra ne infant ne moris negu, mas dels homens de XV anys en sus, e de LX en jus nanaren a tall, e tots los altres restaura; e barreja e affega tota la ciutat, saluant lepiscopat, que james ell no consenti, que a sgleya faes hom damnatge negu, ne ahontas hom fembra neguna. Aquestes dues coses se retench lalmirall tostemps, que no consenti, que negu faes damnatge a sgleya ne hi lleuas valent de un boto, e axi mateix que fembra neguna fos ahontada ne despullada ne tocada en sa persona. Perque Deus lin rete bon merit, que lin dona victories e li feu fer bona fi.

E laltra companya sua anaren a la vila de Viats, qui per terra qui per la agulla damunt, e axi mateix barrejaren ho tot, e hagueren ne tot ço que hi era, lenys e barques que hi hauia en la agulla amunt moltes. E axi mateix lo viafora ana per tota la encontrada. E aquells de Sentiberi e de Lupia e de Giga vengren a mar; mas com foren prop Dachda, noues los van venir, com hauia pres lo dia passat a aquells de Beses. E axi com ho oyren, pensaren de girar; mas nos cuytaren tant, quels homens de cauall e els almugauers no aconseguissen mes de quatre milia quen alancejaren; e puix tornarensen a Achda, e estegren hi quatre jorns, e barrejaren e affegaren tota la encontrada.

E com hagren aço feyt, lalmirall feu recullir la gent, e feu la via de Aygues Mortes, e ell troba naus, lenys e galees, e tot quant hi troba pres en trames a Barcelona. E puix ana al cap de la Spiguera; e com fo en aquella mar, fo exit de la llengua, e tot hom daquella encontrada se cuyda, se fos anat en Sicilia. E la nuyt ab loratge ell se mes en mar aytant com poch, en guisa que lo dia de la terra pon poguessen hauer vista. E lendema que lembat se mes, ell feu la via del cap de Leucata, e la nuyt ell hi pres terra, e troba hi entre barques e lenys be XX carregats de bona roba, e pres los tots e trames los a Barcelona. E a lalba del jorn ell entra per lo grau de Narbona, e troba li lenys e galees, e tot ell ho metia a mar. Queus dire? que sens fi fo ço que ell guanya, e tots aquells qui ab ell eren: e hagren molt mes feyt, sino fos la cuyta que ell hauia de tornar en Cathalunya, perço que al temps pogues esser a la coronacio del senyor rey. E axi exis del grau de Narbona ab tot aquell nauili que hach pres, e feu la via de Barcelona.

Ara vos lexare a parlar del almirall en Roger de Luria, e parlare del senyor rey Darago.