feriren cascuns de persona e dauer e de tot quant hauien, per fer ajuda al rey Carles, e de seguir lo rey de França a llur cost e a llur messio, per guanyar la perdonança. E com tuyt hagren parlat, lleuas lo rey Carles e dix axi: rey, senyor, nos hauem poch temps de esser a Bordeu, nos llexarem aci lo llegat qui nos partira de vos, e nos yremnos en Prohença, e menarnosnem LX cauallers de França que nos hauem posat en nostre cor qui ab nos entraren al camp, si la batalla se feya, e hauremne XL de Prohença. E ab aquests C cauallers sens pus nos serem a Bordeu VIII jorns auans del temps, e vos ordonarets la vostra anada a vostra volentad; que a la vostra anada nos no podem, ne deuem res dir. E lo rey de França respos, que tenia tot aço per be, e que sen pensas danar a fer sos affers; que ell sabia que sauia affer. E sobre aço besarense, e preseren comiat la hu del altre.
E axi lexar vos he lo rey de França e lo llegat qui tots jorns fa preycar la croada per totes parts, e parlare del rey Carles.
CAPITOL LXXXI.
Com lo rey Carles feu armar a Marsella XXV galees, de les quals feu Capita an G. Cornut, a fi que anas vesitar tantost Malta e cercar en Roger de Luria, lo qual combates e li menas pres o mort.
Com lo rey Carles hach pres comiat del rey de França, venchsen per ses jornades a Marsella ab los LX cauallers francesos, aytals com ell los hach triats. E com fo a Marsella, feu se venir en G. Cornut qui era dels honrrats homens de Marsella e dels antichs, e dix li, que tantost faes parar taula, e que armes de bones gents, tots Marselesos e de la ribera de Prohença XXV galees, e que de neguna altra nacio de gents no hi metes nul hom, mas vers Prohençals, e que hi metes armaments de comits e de notxes, de proes doble armament; e que pensas que cascu fos un lleo, e quen feya capita e senyor major. E que tantost que sen anas en les parts de Sicilia, e que vesitats lo castell de Malta, e que lla refrescas la gent, e com los hauria refrescats, que cercas en Roger de Luria qui no hauia mas XVIII galees; quel rey Darago
