Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/340

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


bona gent cinchcents cauallers ab caualls armats, e be XXX milia almugauers. E a Salou ab la gracia de Deus recullirensen, e vengren a la ciutat de Mallorques: hon foren tuyt XV jorns abans de nadal. E exiuerna tant fortament, que james hom no viu tant fort yuern, e de vents e de plujes e de grops. Queus en dire? que tant fort yuern feya, que bastara, que fos hom en la mar de la Tana, que galiots hi hauia, que de fret perderen los caps dels dits.

E comptar vos he un bell exempli e miracle que sesdeuench per aquest mal temps, lo qual yo viu e tot hom comunament: e aquest vos vull recomptar, perço que cascu se guart de la yra de Deus.


CAPITOL CLXXI.
Recompta lo gran miracle qui sesdeuench dun almugauer qui era de Sagorp per raho de voler menjar carn lo vespre de nadal.

Veritat es, que eren en una companyia XX almugauers qui eren de Sagorp e de la encontrada, e posauen al portxo de senct Nicolau de Portopi. E la vespra de nadal anarensen los deu a percasar bestiar que menjassen lo dia de nadal, e portaren quatre moltons, e faeren los escorxar, e escorxats penjarenlos el portxo. E la hu dels companyons, lo qual era de Sagorp, e hauia jugat e hauia perdut, pres un quarter de molto ab la fellonia, e mes lo en ast. E es costuma de Cathalans, que la vespra de nadal tot hom dejuna comunament, e no menja entro a la nuyt. E axi los almugauers aquells anaren percasar cols e peix e fruyta, que menjassen; e com foren venguts al vespre a la dita posada del portxo de senct Nicolau de Portopi, vaeren prop del foch hon ells deuien menjar lo quart de molto en ast. E marauellarensen e sen esquiuaren fort, e digueren: qui es aquest qui aquest quart de molto nos ha mes aci el foch? e aquell respos, que ell lo hi hauia mes. E perque ho hauets feyt, digueren ells? Perço, dix ell, com yo vull a nuyt menjar carn a desonor de la festa qui dema sera. E aquells reprengueren lon molt, e pensarensen, que si be ho deya,