de caçar. E tengren la terra tota en pau molt gran temps e en gran justicia.
Ara vos lexare a parlar dells, e tornare a parlar del senyor rey Darago.
CAPITOL CLXX.
Com lo senyor rey Nanfos Darago se mes en cor de conquerir Manorca, e lo trames a dir a son frare lo senyor rey de Sicilia, e al almirall en Roger de Luria, que vengues ab XL galees armades, e com vench e ana conquerir Mallorques.
Com lo senyor rey Darago fo partit de Olero e tornat en sa terra, ell pensa, que vergonya li seria, que la illa de Manorca tinguessen Sarrahins; e axi que era bo, quels ne gitas e la conqueris, e quen lleuas daffany son auonclo lo rey de Mallorques, e que mes valia que li retes la illa de Manorca poblada de chrestians, que no feya, quels Sarrahins hi haguessen lexats. E axi trames sos missatgers al moxerif de Manorca, que li pensas despaetxar la illa, en altra manera, que sino ho feya, que ell li feya a saber per cert, que ella li tolria, e li tolria la persona a ell e a tota sa gent. E lo moxerif de Manorca feu lin fort fret respost, e axi mateix lo senyor rey pensa, que ell venjaria lo senyor rey son pare de la traycio que li hauia feyta, com feu saber en Barbaria, quel senyor rey hi anaua, perque perde lo cap en Bugron e sen perde Contastina, axi com dauant hauets entes. E tantost ell trames sos missatgers a son frare lo senyor rey de Sicilia, que li trametes lalmirall ab XL galees armades; e feu li saber, com les volia per lo dit viatge de Manorca. E axi trames cartes al almirall, que pensas denantar e de venir tost ab les galees a Barcelona. E axi com lo senyor rey Darago ho hach trames a dir a son frare lo senyor rey de Sicilia e al almirall, axis compli: si que lalmirall arma les XL galees e venchsen a Barcelona. E fo hi en la festa de Totssancts, e troba lo senyor rey que hach aparellada la caualleria que ab ell deuia passar, e lalmugaueria: axi que tota hora foren be de
