Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/86

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

CAPITOL XXVIII.
De com lo senyor rey en Iacme Darago, apres de hauer confessat e reebut lo cors precios de Iesu Christ, passa de la present vida; e de la costum obseruada per los pobladors de Mallorques de llauors ença.

E com lo dit senyor rey en Iacme hach sabut aço, e hach feytes moltes gracies a Deus, tornassen a Xatiua, e lo rey en Pere son fill ab ell. E com foren a Xatiua, vaerets de una part fer gran alegre de la victoria que Deus los hauia donada, e daltra part estauen despagats del senyor rey, quel veyen tant cuytat. Empero fo acort del senyor rey en Pere son fill e dels barons e dels prelats de Cathalunya, e cauallers e ciutadans, e dels prohomens de la vila de Xatiua e de les altres viles, que ab aquell confort e alegre que lo senyor rey hauia de la batalla quel senyor son fil hauia vençuda, quel portassen a la ciutat de Valencia: si que axi fo acordat e axis compli. E com foren a la ciutat de Valencia, tota la ciutat li era exida a carrera: e portaren lo al reyal, e aqui ell confessa moltes vegades e combrega, e puix lo prenoliaren, e molt deuotament pres les sagraments dauant dits. E com ho hach feyt ab gran alegre que hach ab si mateix, com vae la bona fi que Deus li hauia atorgada, feu apellar los reys sos fills e aquells nets qui eren seus, e a tots dona la benedictio els adoctrina els preyca ab son bon seny e ab sa bona memoria, comanant tuyt a Deus, posant les mans encroades dauant los seus pits, dix la oracio que nostre senyor ver Deus dix en la creu; e com la hach dita, larma partis del cors e anassen en parays ab gran alegre e ab gran pagament.

E lo dit senyor rey en Iacme passa desta vida VI dies a la exida de iuliol del any MCCLXXVI. E llexa, que lo seu cors fos portat a la ora de Poblet qui es el mig de Cathalunya de monjes blanchs. E els plors els crits e els plants començaren molt grans per tota la ciutat, que no hi romas nul hom rich ne maynades ne caualler ne ciutada, dones e donzelles, que tuyt anauen darrera la senyera e lescut seu, e X caualls aqui hom hauia tolta la coa, e tuyt plorant e braydant. E aquest dol dura