Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol XXXIII

CAPITOL XXXIII.
Com lo compte de Anjou sen ana al apostolich, el prega de la conquesta del regne de Sicilia, e com lapostolich la li dona, el dona la corona de dit regne; e com daquell dia en auant hach nom rey Carles, en lo qual dia se mostra gran dany esser engenrrat al chrestianisme.

Pare sanct, yo he estes, que vos hauets amprats tots los reys e fills de reys de chrestians, que prenguessen la conquesta de la terra del rey Manfre, e tuyt han vos en dit de no. Don yo a honor vostra e de la sancta romana sgleya e de la sancta fe catholica prench la dita conquesta en aquella manera, que vos la proferis a donar als reys: e per aço hich som vengut, que non he demanat consell de mon frare lo rey de França ne daltre negu, ne nul hom no sap, perque hi som vengut. E axi yo, ab que del thresor de la sancta sgleya vos me bastets, som aparellat quencontinent me metre a ordonar la dita conquesta; que en altra manera, si vos pare sanct non bastauets de moneda, yo no poria fer res; quel meu poder ne la mia riquesa no es tanta quen aço pogues bastar; majorment que vos sabets, quel rey Manfre es hu dels grans senyors del mon, e qui viu pus honrradament ab molta bona caualleria: perque sera mester que ab gran poder ho comencem. E lo papa lleuas e anal besar en la boca, e dix li: fill de la sancta sgleya, be sies tu vengut. Yo de part de Deus e del poder quem es donat per senct Pere e per senct Paul te faç moltes gracies de la proferta quem has feyta; e ades yo poste la corona de Sicilia e de tot quant posseheix lo rey Manfre, e ten fas rey e senyor, e a tes genaracions; e promete, quet bastare de moneda aytanta com ops nages del thresor de senct Pere, entro la dita conquesta hajes feyta.

E axi li otorgat aquell dia qui fo dia maleyt a ops de chrestians, que per aquella donacio asenyaladament ses perduda tota la terra doltramar e tot lo regne de Natuli de Turchs, ans han ells lleuat puix al emperador de Constantinoble moltes terres, e sen es feyta es fa es fara gran mortedat de chrestians: perque pot hom dir, que aquell dia fo de plor e de dolor.

E axi lo compte exi del consistori ab la corona en la testa, e altra corona quen trague en la ma, quel papa li dona que posas al cap de la comptessa sa muller, com seria en sa terra: e aço faes encontinent que fos a Masella, que la coronas regina, e daqui auant ell hach nom lo rey Carles. E lliura li lo papa un cardenal qui era llegat, qui de part del papa ab lo dit rey Carles ensemps la li posas al cap, e la coronas regina de Sicilia: e axi se compli.

E com aço fo feyt, e hach pres comiat del papa e dels cardenals, tornassen a Masella hon troba la comptessa qui hach gran alegre e gran goig, e majorment com fo coronada regina. E com tot aço fo feyt, lo rey Carles e la regina sa muller entraren en França e vengren a Paris, e les regines amdues segren en un seti tota hora, de que fo molt alegre cascuna. E si elles nagren alegre, lo rey de França nach desplaer de ço quel rey Carles hauia feyt; axi que siu pogues destolre, queu fera volenters. Empero no poch fallir a son frare, ans li dona tot secors e ajuda que fer poch. E axi mateix tots los barons de França li faeren ajuda, qui daur, qui de persones, en tal manera que ell sajusta ab gran poder, e vench contra lo rey Manfre e li entra en sa terra.