Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXXXIII

CAPITOL CXXXIII.
Com en Ramon Marquet feu la via de Barcelona ab les XXII galees, e com regonegudes per los de la ciutat hagren gran goig e alegre; e com foren adobades e pagat tot hom a quatre mesos.

Com en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol vaeren, que les galees seren partides de llur caça, apoderaren en veles, e molaren la hosta, e faeren la via de Barcelona. Queus en dire? que entre aquell jorn e la nuyt e lendema a hora de tercia ells foren en vista de Barcelona. E com aquells de la ciutat los vaeren, hagren gran paor que les XI galees no fossen perdudes: si que tuyt ne stauen ymaginats; mas lo senyor rey a qui feyen el cor aytant com a negu, vench a cauall a la marina ab gran caualleria, e guardales, e compta que eren XXII veles groses e dos lenys. E dix: barons, estats ab bon cor e alegres, que aço son les nostres galees qui amenen altres XI galees: e veus los dos lenys llurs que amenen. E axi tuyt guardaren e comptarenles e conformarensen. E entretant los dos lenys prengueren terra, e anarensen al senyor rey que conegren que estaua riba mar, e digueren li la bona nouella. E lo senyor rey feu los donar bona albixera.

E com les galees foren prop de terra, desarboraren, e escarpiren en terra ensemps ab les altres, tirant ab la popa primera, e rosegant les senyeres. E la festa fo gran ques feu en Barcelona, e en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol exiren al senyor rey e besaren li lo peu. E lo senyor rey baxas e anals abraçar e reebels ab bella cara e ab bell semblant. E ells digueren: senyor que manats que façam? queus dich, diu lo senyor rey, que a tot hom lexets ço que sa guanyat, e escorcoy negu no hi façats; e les galees e los presoners sien nostres, e laltre sia de vosaltres. Partits vos ho, e dat ne ço queus parra als bons homens sobresalents qui ab vosaltres sien estats. E sobre aço ells besaren li lo peu, e ab gran goig tornarensen a les galees, e digueren a tots la gracia quel senyor rey los feya. E tuyt començaren a cridar: senyor, Deus vos do vida! e tot hom exi francament en terra ab tot quant hach percasat.

E com aço fo feyt, en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol anarensen al senyor rey e digueren: senyor, si vos ho tenits en be, les XXII galees farem tirar en terra, e adobar les hem, que totes han mester adop. E lo senyor rey dix: be deyts; mas fets tantost posar lestandart nostre a la taula, e pensats tot hom de pagar de quatre mesos, e axi com sien adobades les galees, hajats larmament, que si lalmirall venia, que ab ell ensemps anasets. Senyor, digueren ells, aço sera feyt, e estats ab bon cor daqui auant, que com lalmirall no vingues, nos ab la ajuda de Deus los confondrem tots ab aquestes XXII galees. Dix lo senyor rey: axi sia plaer de Deus ques faça. E axi pensaren de tirar les galees en terra, e adobar e tenir taula e de pagar de quatre mesos.

E com aço hach ordonat, lo senyor rey exi de Barcelona, e tornasen lla hon era lo senyor infant Nanfos e los capdals e los cauallers e laltra gent que hauia lexats per la frontera: e ana dels uns als altres ab poca gent de cauall e ab poca gent de peu per reconexer, que feyen.