Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXXXIV
CAPITOL CXXXIV.
Com lo senyor rey Darago se combate lo jorn de madona sancta Maria Dagost ab dos cents almugauers contra quatre cents cauallers francesos qui eren ab lo compte de Niuers en celada; e com los hach vençuts, e mort dit compte.
Si que el jorn de madona sancta Maria Dagost, que ell sen anaua envers Besuldo, a lalba del jorn, esdeuench en una celada de CCCC cauallers Francesos qui foren mesos en celada, perço com recua venia de Roses a la host de vianda. E per aquell lloch homens de cauall e de peu los assaltajauen totes vegades, e perço meterensen en aquell lloch de nuyt, quels poguessen castigar.
E lo senyor rey anaua parlant daço, que veja que les sues gents en cascu lloch de les fronteres estauen richs e basts per moltes caualcades que feyen tots jorns sobre los Francesos, els matauen molta gent, e guanyauen sens fi, si que cascuns estauen alegres e pagats. E axi com lo senyor rey anaua axi descuydant, Deus qui no fa mas tot be e volia guardar de mort o de preso lo senyor rey, los almugauers qui ab ell eren entro a CC anauen per les rayquerees de la muntanya, e lleuaren dos o tres llebres; e al lleuar que les llebres faeren, ells començaren a cridar grans crits e grans hauts. E lo senyor rey e aquells qui ab ell eren, qui eren tro a LX homens a cauall, prenguerensen tantost a les armes, es cuydaren, que haguesses vista caualleria; e los Francesos qui estauen amagats cuydarense, que fossen descuberts, e axi tantost van exir de la celada. E lo senyor rey quils vae dix: barons, façam be! apleguem nos ab les nostres homens de peu, que aci ha gran caualleria qui per nos sich son mesos: e axi tuyt prensats de be affer! que vuy farem tal cosa, que tot lo mon ne parlara ab la ajuda de nostre senyor ver Deus Iesu Christ. E tuyt respongueren: senyor, sia de gracia e de merce vostra, quens en pujem en aquella muntanya, en guisa, senyor, que la vostra persona sia salua, que a nos no fa paor, mas tant solament vostra persona; e com vos siats lla sus, vos veurets nos, que farem. Dix lo senyor rey: ya Deus no haja ordonat, que nos mudem nostre cami per ells.
E tantost los almugauers partida daquells qui prop eren aplegarensen al senyor rey, e no foren pus de cent al ferir: e van mig partir les llances. E lo senyor rey va brocar primer, e va ferir lo primer que troba ab la llança tal per mig del escut, que no li calech cercar metge. E puix va metre mans a la espasa, e dona de ça e de lla, que tal lloch se feya fer, que negu nol gosaua esperar a dret colp, com lagren regonegut de son ferir. E els altres qui ab ell eren feyen axi be, que neguns cauallers no pogren fer majors caualleries de feyts darmes, que ells feyen. Dels almugauers es bo queus diga, que axi anauen entre ells ab les mijes llances, que no hi romania caualls asfondrar: e aço faeren, com hagren los darts esmarçats, que creats, que hanch no hach negu que de son dart no matas son caualler o cauall; e puix ab les mijes llances feyen marauelles. E lo senyor rey era ades ça ades lla, ades adestre ades a sinestre, si que tant feri de la espasa, que tota nana a peces. E tantost mes la ma a la maça, de que feria mills que hom del mon. E acostas al compte de Niuers qui era cap daquella companya, e dona li de la maça tal colp sobre lelm, quen terra lo mes. E tantost giras e dix a un bon macip qui nos partia dell, per nom G. Escriua de Xatiua, ab cauall alforrat a la genetia: G. aualla e mata lo! E aquell dona del peu en terra e matalo. E com lach mort, per son desastre lluyli la espasa en lull, qui era fort rica, que portaua, e descenyi la li; e mentre la li descenyia, un caualler del compte qui mort era vae, que aquell hach mort son senyor, vench li e dona li per les spatlles tal colp, que mort lo mes. E lo senyor rey giras e vae, que aquell caualler hauia mort Guillermo Escriua, dona li tal colp de la maça sobre lo capell de ferre, quel ceruell li feu exir per les orelles, e caygue mort en terra. E en aquell lloch per lo compte qui era mort vaerets colps donar e pendre. E lo senyor rey qui vae la sua gent en aytal presa dexas correr sobre els enamichs, e feu se fer una tal plaça, que tota hora mata de la sua ma mes de XV cauallers. Que creats, que aquells que conseguia, no lin calia mas un colp.
E estant en aquella presa, un caualler frances vae, que lo senyor rey los feya tant de damnatge, ab lespasa en la ma ell va venir e talla li les regnes, si que per aço lo senyor rey se cuyda perdre. Perque negu caualler no deuria anar en feyt darmes menys de dos parells de regnes, les unes de cadena, e les altres de cuyr, e aquelles de cadena fossen cubertes de cuyr. Queus dire? quel senyor rey ana axi abandonat, quel cauall lo menaua ça e lla; e quatre almugauers qui tenien aprop lo senyor rey acostarensen a ell e nuaren li les regnes. E lo senyor rey tench be ament a aquell caualler qui la regne li hauia trencada, e ana envers aquella part, e pagal axi daquell plaer que li hauia feyt, que james no li calech tallar altra regna, ans romas ab son senyor mort. E llauors com lo senyor rey fo tornat en la pressa, vaerets ferir e donar, que richs homens e cauallers hauia en la companya del senyor rey, que james no seren vists en feyts darmes, e cascu feu aquell jorn marauelles dell mateix. Queus en diria? que un caualler joue de Trapena, per nom en Palerm Abat, que lo senyor rey hauia reebut en Sicilia en casa sua, que james no sera vist en feyt darmes, hi valch aytant com fera hi Rotlan, si fos viu. E aço sesdeuenia per la gran amor que hauien al senyor rey, e perço que li veyen fer de ses mans; que ço quel senyor rey feya, no era obra de caualler, mas obra de Deu propiament. Que Galees ne Tristany ne Lançalot ne els altres cauallers de la taula redona, com tots ensemps fossen justats ab tant poca gent, com lo senyor rey Darago era, no pogren fer tant en un jorn contra CCCC cauallers tant bons, com aquells eren qui eren de la flor de la host del rey de França, com feu lo senyor rey Darago e aquells qui ab ell eren. Queus en diria? quels Francesos se volgren replegar en un cabeço; mas lo senyor rey va brocar envers aquell qui portaua la senyera del compte, e va li tal colp donar de la maça en lelm, que mort fret lo mes en terra. E los almugauers van tantost traer la senyera de la host a troços.
E los Francesos que vaeren la senyera de llur senyor en terra, van se fer tots una mota; e lo senyor rey va ferir entrells ab tots los seus ensemps. Queus dire? quels Francesos hagren pres un puig, e estegueren tant estrets los uns ab los altres, quel senyor rey ne negu dels seus no poch en ells entrar; no pertant que no duras la batalla entro fo vespre e scur: e dels Francesos no hi hach romasos pus de LXXX cauallers. E lo senyor rey dix: barons, de nuyt es, e aytantost poriem nos ferir la hu a laltre, com ferriem ells; e axi apleguemnos. E com foren aplegats en altre puig, ells vaeren venir be cinch cents cauallers francesos ab llurs senyeres. E sim demanats, qui eren, yous dich, que ells eren tres comptes, parents del compte de Niuers, qui hagren paor de llur cosi qui era anat en celada; e nol vaeren tornar a hora de mig dia, que deguera esser tornat a la host, e ab llicencia del rey de França anaren lo cercar. E axi vaeren aquells cauallers en un puig, e vaeren lo rey Darago en altre. E tantost anaren als llurs qui los exiren a carrera, e oyren lo mal mandado a llur ops, e anarensen lla hon lo compte era mort, e daltres parents seus be sis; e lleuarenlos ab grans plors e ab grans crits, e anarensen tota la nuyt, entro foren a la host. E com foren a la host, vaerets dols e plors e crits, si que paria que tot lo mon ne vingues. E en Ramon Folch, vescompte de Cardona, qui era dins Gerona, gita X homens defora per amenar llengua, e prengueren dos homens de la host que meteren dins. E com en Ramon Folch los viu, demanals, per que feyen aquells plors e plants. E aquells comptaren ho axi com era estat. E llauors en Ramon Folch feu fer gran lluminaria per tota la ciutat de Gerona.
Arals vos lexare estar, e tornare a parlar del senyor rey Darago que dix: barons, nos estigam tota la nuyt aci, e al mati lleuarem lo camp e reconexerem, quina caualleria hauem [1] perduda, que gran desonor nos seria, que axi llexassem lo camp. Senyor, digueren aquells qui ab ell eren, que deyts? No basta aço que vuy hauets feyt? Per auentura dema hauriem mes a fer? E lo senyor rey respos, que per cert ell lleuaria lo camp, que no vol que hom no puga retrer; si que com jorn fo, los altres almugauers qui anauen per les muntanyes foren atesos al senyor rey, e de la caualleria sua mes de cinch cents homens a cauall.
E lo senyor rey ab la senyera estesa ana per lo camp ab aquells qui ab ell eren estats a la batalla, que no volch que altre negu hi auallas. E aquells lleuaren lo camp, e guanyaren tants de bells arnesos, que per tostemps ne foren benenants. E lo senyor rey reconech sa gent e troba, que hauia perduts XII homens de cauall, e aquell G. Scriua qui mori per la espasa, qui li feu enueja. Perque cascu se deu guardar, que mentre es en la batalla, que no li vaja lo cor mas en hauer victoria, e que no li faça enueja or ne argent ne neguna cosa que veja, sino tant solament que men mans contra sos enamichs; que si venç la sua part, assats haura de roba al camp a lleuar, e si pert, poch profit li faria res que tingues, que ab la persona hi romandria. E axi vajaus lo cor aço que jous dich, e si ho fets, tostemps vos traura Deus a honor del camp. E axi mateix trobaren, que hauien perdut tro a XXV homens de peu. E axi podets pensar, quin feyt darmes fo aquest de tant poca gent contra tant caualler, que tota hora hi romangueren mes de CCC cauallers francesos morts: dels quals fo opinio daquells qui a la batalla foren, que sol lo senyor rey de les sues mans mata mes de LX. E axi lleuaren lo camp del arnes e de la moneda, que dels caualls non calch un trer del camp; que no hauia cauall que no tingues VII o VIII lançades.
E axi anasen lo senyor rey a Besuldo, e per totes aquelles fronteres estauen richs e basts, axi com de les altres fronteres se feyen. Queus dire? com lo senyor rey hach reconegut tot quant hi hach, venchse a Hostalrich, hon era lo senyor infant Nanfos.
Araus lexare a parlar dell, e tornare a parlar de madona la regina e del senyor infant en Iacme e del almirall, e de la galea e dos lenys quel senyor rey los trames de Barcelona.
- ↑ Var. B. & V. han.