Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXXXV

De Viquitexts

CAPITOL CXXXV.
Com la galea e els dos lenys quel senyor rey trames a madona la regina, als infants e al almirall en Roger de Luria aplegaren a Macina; e com tantost dit almirall sen parti ab LXVI galees; e com a les Formiguees hach desconfit lestol del rey de França, e preses LIV galees.

Com la galea e els dos lenys quel senyor rey trametia en Sicilia foren partits de Barcelona, cascu sen ana la via que los fo donada; e anaren tant que vengren a Macina, hon trobaren la regina e els senyors infants e lalmirall, e donarenlos les cartes quel senyor rey los trametia, e en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol. Si que tantost lo senyor infant mana al almirall, quencontinent faes armar totes quantes galees hi hauia adobades. E tantost lalmirall feu anar la trompeta, que tot hom vengues pendre paga de quatre mesos. E tot hom ab gran alegre pres la paga. Queus dire? en XV jorns hach armades LXVI galees que hi hauia adobades, que non volch pus esperar: e va fer recullir tot hom ab gran alegre e goig, e pres comiat de madona la regina e dels infants. E cuytas perço tantost de partir, que llengua del non pogues anar, que dins aquells XV jorns nula vela no gosa exir de Sicilia que a ponent pogues anar. E feu la via de Cabrera, e hach bon temps, si que a poch de temps fo a Cabrera. E com fi a Cabrera, trames hu daquells lenys quel senyor rey li hauia tramesos a Barcelona. E lla troba en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol; e tantost feren li resposta, que faes la via de Aygua Freda, que en aquella mar deuia trobar LXXXV galees a Roses. E axi ques pensas de cuytar abans que llengua haguessen dell; que ells sabien tant, que en aquell mar los deuia trobar, segons les llurs espies; e axi mateix que ells ab totes les galees que hauien en Barcelona adobades serien en breu ab ell.

E axi lo leny armat sen ana ab aquesta resposta, e en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol faeren recullir tot hom, e armaren XVI galees que hi hauia adobades. E lo leny armat troba lalmirall en la mar. E com lalmirall hach vista la letra den Ramon Marquet e den Berenguer Mallol, ell feu la via de cap Daygua Freda, e de nuyt ell press terra a les Formiguees, e aqui dona part a la nuyt. E hach ordonat, que cascuna galea tengues tres farons aparellats, hu a proa, altre el mig, altre a popa; perço que si les galees del rey de França venien de nuyt, que tantost tots los farons fossen encesos, perço ques coneguessen les llurs galees, e quels enamichs se pensassen, quen cascun faron hi hagues una galea. E per aquesta prouissio que lalmirall feu se guanya tot lo feyt, que axi com ell so pensa, axi esdeuench: que com fo pres del jorn, lestol del rey de França passaua ab lo faro dauant, e tantost com lalmirall lo vae venir, feu armar la gent. E entretant ell trames dos lenys armats per descobrir; e tantost tornaren e digueren al almirall, que tot lestol del rey de França era aqui. E lalmirall feu la llur via, e mes se entre la terra e ells. E com fo ab ells, a colp los farons foren encesos, e van ferir a colp en ells. E aqui vaerets llances e darts volar, e ballesters en taula jugar. Queus dire? que abans que fo jorn, lalmirall en Roger de Luria los hach tots desbaratats, en hach LIV galees, e quinze que feriren en terra de Pisans, e XVI que ni hauia de Genouesos, qui ja per temor daço anauen defora ensemps, e no asperaren res, mas que faeren la via de la mar, e anarensen en llur terra. E com fo jorn, lalmirall reconech les galees, e hach vist, quen terra nauia: e troba que eren de Pisans, e forensen esfondrades en terra. E los galiots del almirall tragueren ne tota quanta roba hi pogren trobar, e puix meteren hi foch.