pogues fer compte, que per mar pogues escapar; e axi que cascu pensas de fer com a bo: e aço fo la fi del consell. E axi tantost anam fer desfondrar tots los vexells, e yo tantost fiu fer una senyera gran de senct Pere de Roma, que estigues a la torra nostra; e fiu fer una senyera reyal del senyor rey Darago, e altre del rey de Sicilia, e altra de senct Iordi: e aquestes tres portassem a la batalla, e aquella de senct Pere estigues a la torra mestre. E axi entre aquell dia e lendema foren feytes.
CAPITOL CCXX.
Com la companya dellibera de combatres ab aquells que Xor Miqueli hauia tramesos sobre Galipol; e com la companya los va vencre, e hach morts be XXVI milia entre dapeu e de cauall.
E com vench lo diuendres, la hora de vespres XXIII dies abans de senct Pere de iuny, nos nos aplegam tuyt ab nostres armes a la porta Ferriça del castell, e a la torra mestre yo fiu pujar X homens, e un mariner per nom en Berenguer de Ventayola qui era del Llobregat crida lo llaus del benauenturat senct Pere, e tuyt responien li ab les llagrimes els ulls. E com hach dit lo llaus, axi com la senyera de senct Pere fo lleuada, comensam tuyt a cantar Salue Regina, e feya bell temps e clar, quel mon una nuu no hauia. E axi com la senyera se lleua, un nuuol se mes sobre nos e vans cobrir tots daygua, axi com estauem agenollats, e dura aytant com la Salue Regina dura a cantar. E com aço fo feyt, lo cel torna axi clar com dabans era: e tuyt hagren gran goig. E ordonam, que a la nuyt tot hom confessas, e al mati a lalba tot hom combregas, e al sol exit, com los enamichs vendrien per donar torneig, fossem apparellats de ferir, e axi ho faem.
E comanam la senyera del senyor rey Darago an Guillem Peris de Caldes, caualler de Cathalunya, e la senyera del rey de Sicilia an Ferran Gori, caualler, e la senyera de senct Iordi comanam an Examen Dalbero, e en Rochafort comana la sua senyera a un fill de caualler, per nom Guillem de Tous. E axi ordonam la nostra batalla en aquesta manera, que no faem dauantera ni mijania ne
