rerasaga; mas quels homens de cauall metem a la banda sinistra, e los paons metem a la part dreta. E axi com ho hagrem ordonat, axi ho saberen los enamichs: e es ver, que la host dels enamichs estauen atendats prop de nos en una muntanya de terra tota llaurada, quins era prop entro a dues milles.
E com vench lo mati, que fo dissapte, XXII jorns abans de la festa de senct Pere de iuny, ells vengren VIII milia homens a cauall, e nos apparellats de la batalla: e jaquiren ne dos milia ab los homens dapeu e ab les tendes; que ells entenien, quel feyt guanyat los era. E com lo sol fo exit, fom fora de les vaylls tots arreats de combatre, ordonats axi com dauant es dit. E ordonam, que nul hom nos mogues entro la bona paraula fos dita, que dix lo dit Berenguer de Ventayola; e com seria dita, que les trompes, e les nacres tocarien, que tuyt ensemps ferissem. E axi se feu, e los enamichs estegren ab les llances a les cuxes arreats de ferir. E com los senyals foren feyts, qui eren ordonats, pensam de ferir tots ensemps en un buts, e donam tal en mig dells, que parech, que tot lo castell ne vengues en terra. E ells feriren axi mateix molt vigorosament. Queus dire? que per pecat llur e per bon dret nostre que nos hauiem vanse vencre; e puix la dauantera fo vençuda, tots giraren a colp, e nos pensam de ferir, que nul hom no lleuaua la ma, que no feris encarn: e axi vengrem entro a la muntanya hon era la llur host. E si hanch vaes gent ab bon continent venir a reebre aquells de la host, si feren de cauall e dapeu a reebre los llurs e ajudar los, axi que en aquell punt nos cuydam que haguessem masa a fer; mas una veu vench entre nos, que tuyt cridam, com fom al peu de la costa: via sus, via sus! Arago, Arago! senct Iordi, senct Iordi! E axi prenguem vigoria, e anam tuyt ferir fermament en ells, en axi mateix vencren sen: e llauors nons calech mas ferir. Queus dire? Aytant com lo jorn dura, dura lencals; que tota hora dura XXIV milles. Si que la nuyt fo escura, abans quels lexassem, e la nuyt hagrem nos en a tornar: e fo mija nuyt, abans que fossem tornats a Galipol.
E lendema reconeguem nostra companya, e no trobam, que haguessem perdut mas un hom a cauall e dos dapeu: e anam lleuar lo camp. E segurament tota hora trobam, que hagrem mort be VI milia homens a cauall e mes de XX milia dapeu: e aço fo yra de Deus que vench sobrells; que nos per res nons podiem pensar,
