nol podiem hauer per res, donam a ell, que hagues que despendre, mil perpres dor, e axi menaren lon sen a Genoua.
E axi lexar vos he a parlar den Berenguer Dentença, que be hi sabre tornar, com lloch e temps sia, e tornare a parlar de nosaltres qui erem romasos a Galipol.
CAPITOL CCXIX.
Com sabuda la preso den Berenguer Dentença e la mort de los missatgers a Galipol ajustare consell de ço que deuiem fer, en lo qual se dellibera, que desfondrassen les galees e tot vexell, per raho que negu pogues escapar ne fugir menys de batalla.
Veritat es, que com nos sabem, quen Berenguer Dentença fo pres, e tots aquells qui ab ell eren o morts o presos, fom molt desconortats; e com sabem axi mateix la mort den Sischar e dels altres missatgers que hauiem tramesos al emperador. E un dia ajustam consell, que fariem. E com jaus he dit, trobam, que no erem romasos mas CCVI homens a cauall e MCCLVI dapeu. E lacord que ferem fo en dos partits: que los uns deyen, quens en anassem ab tot ço del nostre a la illa del Mateli qui es bona illa e profitosa - que encara hauiem be quatre galees e be XII lenys armats e moltes barques e una nau de dos cubertes, axi que a nostre saul nos podiem recullir - e puix daquella illa faessem guerra al emperador. E laltre consell era aquest, que gran vergonya seria nostra, que haguessem perdut dos senyors e tanta de bona gent quens hauien morta en tant gran traycio, e que nols venjassem o murissem ab ells; que no hauia gent el mon que nons degues alapidar, e majorment que fossem gents de aytal fama com erem, e quel dret fos de la nostra part; e axi que mes valia murir a honor, que viure ab desonor. Queus dire? La fi del consell fo, que de tot en tot nos combatessem e prenguessem la guerra, e que tot hom muris qui als hi dixes. Queus dire? E a major fermetat, que tantost lleuassem de les galees e dels lenys e de les barques e de la nau dues taules del pla a cascu vexell, per tal que negu non
