vida, de que fo major tala que linatge Darago preses de negu fill de rey llonch de temps ha: e nous dire aquella casa quen prengues tala, que sis feu tot lo mon; que aquest era lo millor caualler e lo pus ardit que en aquell temps fos fill de rey del mon, e lo pus dreturer e el mills ordonat de tots feyts. E lo seu cors fo portat a Perpinya, de que fo gran be a madona la regina sa mare, que hanch nou sabe, que Deus la sach presa a sa beneyta part. E pot hom dir delia, que es sancta en paradis, que el mon no era tant deuota, ne tant humil ne millor chrestiana. E axi ella fo en paradis abans quel dol de son fill vaes. E lo cors del senyor infant en Ferrando fo possat a la esgleya dels preycadors a Perpinya. Deus haja la su anima el meta ab los sants en paradis.
E com ell fo mort, no ana a dos mesos, que muri laltre princep. E puys tota la terra se ocupa, e teho vuy en aquest dia mosenyer en Ioan, frare del rey Robert. Deus per la sua marce aport temps, que torne a aquest senyor infant en Iacme, de qui deu esser dretament. E Deus ho jaqueixca a mi vaher, e hi pusca en mes veylles canes ajudar daquell poch poder, e saber, que Deus ma comanat.
Ara vos lexare a parlar daquests senyors de la casa de Mallorques, e tornare a parlar del senyor rey Darago e de sos fills.
CAPITOL CCLXXI.
Com lo senyor rey en Iacme de Arago acorda de trametre linfant Nanfos son fill a conquistar la regne de Serdenya e de Corsega ab ajuda que li feu lo senyor rey de Mallorques de XX galees.
Veritat es, que senyor rey Darago vae sos fills grans e alts e bons, e mana corts a la ciutat de Gerona, en les quals fo lo senyor rey de Mallorques e tots los barons de Cathalunya. E aqui publicas, que de tot en tot trametes son fill lo senyor infant Nanfos a conquistar lo regne de Serdenya e de Corsega, qui deu esser seu, perço com li paria a ell e a ses gents, que li era gran carrech, com nou conquistaua, pus que hauia tant de temps, que sen
