Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCXLII

CAPITOL CCXLII.
Com la companya elegi per cap linfant Manfre, fill segon del rey de Sicilia, el juraren per cap e senyor; e com essent tant poch lo senyor rey trames capita per linfant an Berenguer Estanyol qui gran temps rege molt sauiament la host.

E com los Cathalans se vaeren axi ordonats en lo ducat de Tenes, e senyors del pays, tots ells trameteren llurs missatges en Sicilia al senyor rey, que si a ell pleya hu de sos fills trametre a ells, que ells lo jurarien per senyor e li lliurarien totes les forçes que tenien; quells be veyen, que no estauen be menys de senyor. E lo senyor rey de Sicilia hach son conseyll, quels donas per senyor lo segon fill que ell hauia, ço es a saber linfant Manfre. E ells tengrense per pagats, mas dix los, que encara era tan poch, que no era saho, quell los trametes; mas quel jurassen per senyor, e per linfant yria hi un caualler que seria llur capita en son lloch. E aço atorgaren los missatges, e per tota la companya juraren linfant Manfre per senyor. E lo senyor rey ordona un cauayller per nom Berenguer Estanyol qui fo Damprada, qui ana ab ells per esser capita de la host, e que preses sagrament e homenatge de tots: e axi lo senyor rey trames los ne ab V galees. E com foren a la companya, tuyt foren molt pagats daço quels missatges hagren feyt, e den Berenguer Estanyol quils vench per capita e per senyor de part del infant Manfre. Axi lo dit en Berenguer Estanyol rege la host un gran temps molt be e molt sauiament, axi com aquell qui era molt saui caualler, e hi feu molt bon feyt darmes, que la companya ordona: axi que hauia a contrastar ab grans poders, ço es a saber ab marquen, e ab castells e llochs de lemperador; e axi mateix marquen ab Langlo, senyor de la Blaquia, e daltra part marquen ab lo dispotat de Lartat, e daltra part ab lo princep de la Morea. E en Berenguer Estanyol ordonals axi, que tota hora se retenien una guerra e ab los altres feyen treues, e puys, com hauien consumat aquell pays hon hauien guerra, aueniense ab aquells e feyen guerra ab los altres: e aquella vida mateixa tenen encara, que ells menys de guerra no porien viure.