Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CII
CAPITOL CII.
Com lo senyor rey Darago e lo rey en Sanxo de Castella hagren vistes, en les quals volch saber lo senyor rey Darago lenteniment del rey en Sanxo; lo qual fo, dajudarli contra tot hom del mon.
E com lo senyor rey hach haudes aquestes bones noues, ell ana vesitant sos regnes, e anas veure ab son nabot lo rey de Castella quil trames a pregar, com sabe que fo en Arago, ques vaessen. E axis feu, ques vaeren ensemps a Farisa, e lla fo gran festa de la hu e del altre: e asenyaladament lo rey de Castella feu gran goig e gran alegre de son auonclo.
E com la festa fo passada, lo senyor rey Darago mes lo en una cambra e dix li: nabot, yo crech que vos hauets entes, com lesgleya contra tota raho ha donada sentencia contra nos; e aço es esdeuengut per lo papa qui es Frances, e axi creats que, perço com es de la nacio del rey Carles, que li dara tota fauor e tota ajuda. E podets ho conexer ades, que sens que no siam citats nos ha comdamnats. E axi mateix lo rey de França cunyat nostre qui ab nos es en grans conuinences, que axi mateix ha proferida valença e ajuda al rey Carles son auonclo. Si que bens ha demostrat tot son cor, que contra nos vench a Bordeu per acompanyar lo rey Carles ab XII milia caualls armats; si que yo crech que per cert nos tenim ades la guerra de la sgleya e de França: e axi vull saber de vos, en quin enteniment ne sots. Si quel rey de Castella respos: auonclo, tot ço que vos hauets dit se yo per cert, e entre les altres coses, perço vos requis aquesta vista; e entes quels hauets tramesos missatgers, e creu be quels missatgers vos portaran noues de guerra. E yo, senyor auonclo, promet vos per la conuinença ques de vos a mi, e encara que ades vos ho conferm ab sagrament e ab omenatge de boca e de mans, que yo nous falre de la persona ne de tota nostra terra, e quem haurets a tota vostra ajuda ab tot mon poder contra totes les persones del mon. E axi com los vostres missatgers sien tornats, feyts nos a saber ço queus aportaran, e si guerra vos aporten, aparellemnos de la guerra; que par que entre nos e vos e lo rey de Mallorques e el rey de Portugal, quens puixcam defendre dells, ans entenem que si esforcadament ho menam, quels cobrem Nauarra tantost, e puix mes auant: e axi, auonclo senyor, confortats vos e estats alegre e pagat. E segurament ell deya veritat, que si aquests IV reys que ell nomenaua de Espanya, qui son una carn e una sanch, se tenguessen ensemps, poch duptaren tot laltre poder del mon.
E axi lo senyor rey de Arago qui oy axi parlar lo rey de Castella son nabot lleuas e besal mes de X vegades, e dix li: nabot, aytal sperança hauia yo en vos, en som molt pagat ens fas moltes gracies de la vostra bona proferta quem fets: e axi es ma fe que mo complirets.
E apres destes paraules partirensen la hu del altre, e prengueren comiat molt dolçament, axi com pare pot partir de fill. E lo rey de Castella tornassen en son regne, e lo rey Darago axi mateix tornassen en sos regnes, que nouitat alguna no volch fer entro los missatgers fossen tornats que ell hauia tramesos al papa e al rey de França. E axi lexar vos he a parlar del rey de Arago, e tornar vos he a parlar del rey de França e del rey Carles e del cardenal.