E segurament aquest sermo tramis yo al rey Darago e al senyor infant Nanfos, perço ques recordassen de ço que feya mester que faessen. E jats se fos, quel meu conseyll no era bastant, almenys a fer recordar les coses: e axi era bo, que un conseyll aporta altre millor; car cascu hi diu pro e en contra. E lla marce de Deus tot ço que yo digui en aquest sermo se compli, saluant dos coses, de que fuy molt despagat, e som encara e sere tostemps. La primera fo, com les XX galees lleugeres nos faeren, que tant denuyg e descarn sofferi lalmirayll e la host per les galees dels Pisans e de Genouesos, que non hagren soffert, si XX galees lleugeres hi hagues. E laltra fo, com lo senyor infant ab tota sa cauaylleria e pahonada, com hach presa terra, no sen ana dret en Caller, ell per terra e lestol per mar, axi com se feu lestol; que si tuyt ensemps per mar e per terra fossen venguts en Caller, aytantost hagren haut Caller, abans que no hagren Vila Desgleyes. E les gents totes qui foren estades sanes e fresques, que hagren haudes totes llurs robes e totes llurs viandes, e vins e lletouaris e confits que cascu portaua en les galees, que hanch en Vila Desgleyes no sen pogren de res seruir. E axi tant solament aquestes dues coses mestegren fort en cor, mas empero lla marce de Deus tot es vengut en be. Mas be e millor hi hia.
CAPITOL CCLXXIII.
Com lo senyor infant Nanfos parti de port de Fangos e pres terra a Palma de Sols hon lo jutge Darborea e gran res dels Sarts lo reeberen per senyor, en trames lalmirayll per assatiar Caller.
Veritat es, que com lo senyor rey e els senyors infants hagren recaptat per llurs regnes e comptats tot ço que al viatge feya mester, e el senyor rey ab ells ensemps ordonaren, que a port Fangos fos tot hom a dia cert per mar e per terra. E aquell jorn que fo ordonat si fo tot hom, e abans; que tant eren les gents volenteroses danar, que nols callia cercar per les terres, mas tuyt pensaren de venir, aquells quel senyor rey e el senyor infant hauien
