ordonats. E nous dire daquells qui hordonats eren danar, que tres tants ni vengren. E parech ho be al recullir, que mes de XX milia homens darmes hagren a romanir, que les naus ne les galees ne les terides ne els lenys nols pogren lleuar. E axi ab la gracia de Deus tots se pensaren de recullir; e lo senyor rey e madona la regina e tots los infants foren aqui a port Fangos. E lo senyor infant Nanfos pres comiat del senyor rey son pare, e madona la infanta axi mateix, e de madona la regina e dels infants. E lo senyor rey acompanyals tro a la barca armada hon se reculliren e muntaren, e madona la regina atretal. E axi a la bona hora lo senyor infant e madona la infanta muller sua recullirense, e tot hom pensa de fer aytal. E aquell dia hagren bon temps e feren vela. E com fon en les mars de Maho, les XX galees de Mallorques, e naus e terides e llenys foren ab ells. E lo senyor rey e madona la regina estegren aquell dia a la marina mirant los, entro los hagren perduts de vista, e puys anarensen a la ciutat de Tortosa, e les altres gents cascuns en llurs llochs.
E lo senyor infant Nanfos hach bon temps, e ajustas a la illa sent Pere ab tot lestol. E com foren tots ajustats, anarensen a Palma de Sols, e aqui exi tota la caualleria en terra, e lalmugaueria. E tantost fo aqui lo jutge Darborea ab tot son poder, quel rebe per senyor, e gran res de tots los Sarts de la illa, e aquells de la ciutat de Sacer quis reteren a ell. E aqui hagren dacord ab conseyll del iutge, quel senyor infant anas assatiar Vila Desgleyes. E aço feu lo jutge, perço com per Vila Desgleyes venia gran mal a la sua terra, major que per Caller ne per altre lloch. E axi lo senyor infant posa son setge a Vila Desgleyes, e tramis lalmirayll ab tot lestol assatiar lo castell de Caller ab lo vezcompte de Rocabarti qui ja lo tenia assatiat ab CC homens dacauayll armats e ab dos milia de peu, que hi hauia ja tramesos primers de Barcelona lo senyor infant ab naus. E axi possarense dauant Caller, e jal tenien axi endresat, que tots dies nauien homens, els hauien tolta gran res de la horta. E com lalmirayll hi fo, fets compte, quentre lo vezcompte e ell los donaren de la mala estrena assats. E si hauia dins mes de CCC homens a cauayll e be X milia de peu.
Ara vos lexare a parlar del vezcompte e del almirayll qui molt be sauenien de totes coses, axi com aquells qui eren cosins germans, e tornar vos he a parlar del senyor infant.
