la sancta sgleya, beneyt siats vos, e vos siats lo ben vengut. E lo rey volch li besar la ma, mas no ho sofferi lo papa. E tantost conuidal ell e les sues gents a lendema, ço que no hauia feyt a negu rey qui hi fos vengut. Si quel dit senyor rey reebe mes donor e de dons e de gracies en aquell concili per lo pare sanct e per los cardenals e per los reys que hi eren, que no feu negun rey qui en lo concili fos vengut.
E axi lo dit concili comenca, com lo dit senyor rey Darago hi fo. Mas daço qui si tracta e si feu, no vull yo parlar, que no pertany a la materia daquest libre, saluant quel dit senyor rey Darago hi acaba e hi endraça tot ço que de boca hi demanaua, en tal manera que alegre e pagat hi estech, e ab gran alegre sen torna en sa terra sa e alegre e ab molt de plaer. Mas el rey de Castella vos se aytant dir, que hi era anat, per ço com cuydaua esser emperador Despanya, qui hanch res no lo poch acabar, ans sen hach a tornar en sos regnes: e al tornar que sen feu en Castella, axi mateix lo dit senyor rey Darago li feu la messio tot aytant, com ana per sa terra molt mills e ab major abundancia, que no hauia feyt al venir; mas no torna per aquelles parts que era entrat, ans se torna per Lleyda e per Arago. E axi seria molt lloch descriure les honors que li foren feytes, e axi ell sen torna a Castella ab la Regina e ab sos infants, hon hagren gran plaer e gran goig los seus sotsmesos, com lo hagren cobrat.
E de aqui auant llexare lo rey de Castella qui es en sa terra ab la regina e ab sos infants, e tornare al senyor rey en Iacme Darago.
CAPITOL XXV.
Com apres de esser vengut del concili, e vesitades les sues terres, volch vaer lo regiment que sos fills hauien feyt, de que fo molt pagat, e feu jurar al infant en Pere per rey Darago e Valencia, e al infant en Iacme de Mallorques e Manorques.
Com lo senyor rey en Iacme hach acompanyat lo dit rey de Castella, entro fos fora de son regne, e lo dit rey de Castella
