mon. E com les esposayes foren feytes, la festa comensa molt major que dabans no era estada: E lo senyor rey Darago feu dreçar taulat molt alt, e tota hora treya tres estils tant tant marauellosament, quals Angleses e les altres gents sen marauellauen molt, e les dones axi mateix nauien gran marauella. E apres bornauen e anauen ab armes, e puix feyen taules redones; e axi mateix vaerets anar cauallers e dones en dansa, e a vegades los reys amdosos ab les regines e ab compteses e ab daltres grans dones: e linfant e richs homens de cascuna de les parts hi dansauen. Queus dire? que be un mes dura aquella festa, e un jorn lo senyor rey menjaua ab lo rey Danglaterra, e altre jorn lo rey Danglaterra menjaua ab lo senyor rey Darago.
CAPITOL CLXVII.
Com lo rey Danglaterra tracta, quel rey Carles ixques de preso; e com essent en preso dit rey Carles, visio li vench, que cercas lo cors de madona sancta Maria Magdalena, lo qual troba en lo lloch hon li vench en visio.
Puix com tota aquesta festa fo passada, lo rey Danglaterra estrengues a consell ab lo senyor rey Darago e ab micer Bonifaci de Salamandrana e ab micer Ioan Dagrilli sobre tractament, quel rey Carles exis de la preso. E sobre aço hach molt dit e parlat, e dit pro e en contra cada una de les parts: e a la fi lo feyt vench a aço, que foren encontinent donats al senyor rey Darago cent milia marchs dargent, los quals lo rey Danglaterra presta al rey Carles. E fo ordonat, quel rey Carles exis de la preso, e que juras com a rey, que dins temps cert hauria tractada pau entre la sgleya e lo rey de França e dell mateix ab lo senyor rey Darago e ab lo senyor rey de Sicília; e quentro en aquell temps lo rey Carles que degues metre tres fills seus en la preso en lloch dell, e XX fills de richs homens.
E de tot aço entra fermança lo rey Danglaterra, de complir ho. E axi lo senyor rey Darago per honor de son sogre lo rey Dan-
