glaterra volch fer aquestes coses: si quencontinent feu exir lo rey Carles de la preso. E foren molts qui digneren, que puix lo rey Carles ne era fora, no hi trametia negu de sos fills. E aquells qui ho deyen, non deyen be; que segurament aquest rey Carles, segons qui en la preso del senyor rey Darago fo e era en aquell temps, fo dels benignes senyors del mon, e a qui desplague tostemps la guerra Darago, e era dels deuots senyors del mon, e dels dretures. E parech ho be a la honor que Deus li feu, quen visio li vench, que cercas a senct Marti en Prohença lo cors de madona sancta Maria Magdalena. E en aquell lloch hon li vench en visio mes de XX astes de llança dejus terra ell troba lo cors de la benauenturada madona sancta Maria Magdalena. E axi cascu pot saber e pensar, que si ell no fos axi bo e just, que aytal reuelacio no li hagra Deus feyta.
E axi com fo exit de la preso, vaes ab lo senyor rey de Mallorques que li feu molta donor a Perpanya. Ara vos lexare a parlar del rey Carles, e tornare a parlar del senyor rey Darago e del rey Danglaterra.
CAPITOL CLXVIII.
Com lo senyor rey Nanfos Darago parti Dolero acompanyat del rey Danglaterra; e com lo rey Carles se vae ab lo rey de Mallorques e ab lo rey Danglaterra.
Com tot aço fo complit, lo senyor rey Darago parti Dolero e pres comiat de la regina Danglaterra e de la infanta regina, muller sua e affermada: e al partir hach moltes yojes donades de la una part e de laltra. E depuix lo rey Danglaterra segui lo senyor rey Darago entro fo en la sua terra tornat, e puix preseren comiat la hu del altre, axi com de pare a fill, e anasen cascu per sa terra.
E com lo rey Carles se fo vist ab lo rey de Mallorques, vaes ab lo rey Danglaterra, e li feu moltes gracies daço que hauia feyt per ell: e abans que dell se partis, lo paga cent milia marchs dar-
