Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/523

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL CCLXXII.
Recompta lo sermo que yo Ramon Muntaner tramis al senyor rey per lo passatge de Serdenya e Corsega per raho de conseyll donar al senyor infant Nanfos, o almenys a fer recordar de totes coses.


En nom daycell ver Deus qui feu lo cel el thro
 En so de genentul faray un bell sermo
A honor e a llaus del casal Darago:
 E per tal, que axi sia la salutacio,
Diga cascu, sil platz, que la Verge nos perdo,
 Seny e enteniment quen façam nostre pro
Per est mon e per laltre, e que a saluacio
 Vengan trestuyt li compte, vescompte e baro
Qui en est bo passatge de Serdenya habando
 Metre si e sa terra e sa prouesio,
E segran laut enfant Nanfos ques guanfano
 E de tota Espanya creximent e crezo,
De lleuant a ponent, mig jorn, septentrio,
 Temlara tota gent qui en sa gepcio
De sos payres valents reys en jaymes janozo.
 E vull sapiats cascu, que aquest es lo lleo
Que Sibella nos ditz, que ab senyal de basto
 Abatria largull de mant alta mayzo,
Que jes hor non diray, que be mentendon pro.

E aras vull, que sapiats lo meu entendiment,
 Que trestuyt li presich estant tant solament
En tres causes que en vos diray verament.
 La primera es la persona qui presicha la gent;
La secunda del poble qui lau be, e lentent;
 La terça es la rayso qui del sermo dexent.
Adonchs de la primera vos dich, que follament
 Puje altre en trebuna, que sap certanament
Dire pro e encontra a tot son mouiment,
 E que sapia saluar lo seu proposament.