senyors del mon son de tant alta sanch, e son tant bons, que si no eren mals consells, james no farien res qui fos desplaent a Deus. E encara com ho consenten ques faça, no hi cuyden fer, ans los diu hom els fa entendre alcunes coses, ques cuyden que esta be, e sera contrari: perque ells quant a Deus ne romanen escusats, mas los mesquins qui axils enganen els donen a entendre hu per altre ne romanen encarregats, en portaran pena en laltre mon.
CAPITOL LXXIII.
Recompta, com la batalla dels dos reys fo fermada de C per C a Bordeu dauant lo rey Danglaterra Nandoart; e com la enomenada de dita batalla ana per tot lo mon; e lo rey Carles en aquest endemig demana treues, las quals nol volch atorgar lo senyor rey en Pere.
E com tot aço fo fermat, negu dels reys no pogren estar destes batelles, e lo rey Carles trames al rey Darago a dir, que ell hauia pensat e sera acordat, que axi com cascu dells eren de la pus alta sanch del mon, que nols tanyia que sols se combatessen ab lo menor nombre, mas C per C, e que porien dir, que en aquell camp, com amdosos hi fossen entrats cascu ab C cauallers, hauria los millors dos cauallers del mon: e aço fo fermat de cascuna part. E apres lo rey Carles tramete a dir, que ell sauia pensat, quel rey Nandoart de Anglaterra era a cascu lo pus cominal rey del mon, e que era dels dreturers reys qui el mon fos, e bon chrestia; e que hauia la ciutat de Bordeu prop de les terres de cascu dells, e quen son poder a la dita ciutat de Bordeu se combatessen, e que a dia cert en pena de traycio que cascu en persona fos a Bordeu, e en aquell dia per dia en pena de traycio fos el camp: e axi que aço paria a ell lo pus conuinent lloch de negun altre princep, ne lloch que pogues pensar. E empero si lo rey Darago ni vaya millor e pus segur a amdues les parts, e que en pus breu se pogues fer, queu dixes: e si aço li
