tal guisa nauien escombrats los Turchs, que quax hu no gosaua apparer en tot lo regne, axi que de tot en tot era aquell regne restaurat.
E com tota la terra hach ordonada, ell sen vench per ses jornades en Boca Daner, e com fo a la Passaquia, ell trames un leny armat en Constantinoble al emperador, que volia que faessen. E com lemperador sabe, com la host dels Franchs era a la Passaquia, fo molt alegre e pagat, e feu fer gran festa en Constantinoble, e trames al magaduch a dir, que pensas de passar a Galipol, e que al cap de Galipol donas posades a les sues gents. E aquell cap te de lloch tota hora be XV llegues, e no ha dample en negu lloch pus duna llegua, que de cada part lo singla la mar: e es lo pus gracios cap del mon, axi com de bons pans e de bons vins e de totes fruytes gran abundancia. E en lentrada del cap vers la terra ferma ha un bon castell qui ha nom Eccemila, que vol aytant dir com sis milles: e perço ha nom axi, com en aquell lloch no ha mas sis milles de ample. E en lo mig esta aquest castell per guardar tot lo cap, e de la una part del cap esta Boca Daner, e del altra lo golf del Megarix, e dins lo cap es puix la ciutat de Galipol, e el Potemo e el Cesto e el Medico, que cascu daquests son bons llochs: e menys daquests llochs hi ha molts casals e honrrats. E axi lo magaduch parti tota la host sua per aquells casals qui son basts de totes coses, e ordona, que cascu pajes donas a son host ço que li fos mester, e cascu escriuis o ab talles, e tenguessen compte.
CAPITOL CCX.
Com sabuda la venida del magaduch per lemperador Lantzaura, tracta ab lemperador de Constantinoble, que sacordassen, que ell faria tot ço que ell volgues; e com hoy se mes entre lemperador de Constantinoble e lo magaduch.
E com tota la host hach assatiada, anasen ell ab C homens de cauall en Constantinoble a veure lemperador e madona sa sogra
