Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/39

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


CAPITOL I.
Com una visio vench al llit den Ramon Muntaner e li feu començar aquest llibre.

 Un dia stant yo en una mia alqueria per nom Xiluella qui es en la horta de Valencia, e durmint en mon llit a mi vench en visio un prohom vell, vestit de blanch, quim dix: Muntaner, lleua sus e pensa de fer un libre de les grans marauelles que has vistes que Deus ha feytes en les guerres hon tu es estat; com a Deus plau, que per tu sia manifestat. E vull que sapies, que per quatre coses asenyaladament ta Deus allongada la vida, e ta portat en bon estament, e portara a bona fi. De les quales quatre coses es la una: primerament com tu has tengudes moltes senyories, axi en mar com en terra, hon progres hauer mes de mal feyt, que no has. La segona cosa es, perço com james no has volgut guardar a nengun qui en ton poder fos ne sia vengut mal per mal; ans molts homens de grans affers son venguts en ton poder, qui tauien molt de mal feyt, qui cuydauen esser morts, com venien en ta ma, e tu llauors feyes ne gracies a Deus nostre senyor de la merce quit feya, e lla hon ells se tenien per pus morts e pus perduts, tuls reties a nostre senyor ver Deus propriament, els deslliuraues de la tua preso, els ne trameties en llur terra saluament e segura, vestits e aparellats, segons que a cascu pertanyia. La terça raho es, que a Deus plau que tu recomptes aquestes auentures e marauelles; car altre no es huy al mon viu, qui ho pogues axi ab veritat dir. E la quarta, perço que qual qui sia rey Darago que sesforç de be affer e a dir, entenent les gracies de Deus que ha feytes en aquests affers que tu recomptaras a