leria, que si be hach pres tant gran colp, hanch nos desmaya de res. Si quels reys amdosos corregren lla, qui lamauen molt, e hagren paor, que no fos mort, e vaeren lo tot cubert de sanch, e lo nas trencat e affollat; e digueren li, com sen sentia; e ell dix, que be, e que no hauia mal; e lleuaren lelm de terra. E manaren, que la taula se lleuas, e que no volien, que pus sen faessen, per paor, que brega non exis. E axi lalmirall ab les sues trompes e nacres tornasen axi guarnit a sa posada; e tota la gent, axi Castellans com altres, anauen li darrera e deyen, que be era digne, que Deus li hagues feyta aquella honor que feyta li hauia en molt llochs; que dels bons cauallers del mon era, e ab aquella honor ell romas, e ab aquella fama quin ana per tota la terra de Castella.
Ara vos lexare a parlar del almirall, e parlare dels affers del senyor rey Darago e de Sicilia.
CAPITOL CLXXX.
Com lalmirall en Roger de Luria sen torna en Sicilia e passa en Calabria ab lo senyor infant en Fraderich, e tengren la terra en veritat e justicia.
Com lo senyor rey Darago hach tots sos feyts endreçats de Castella, e hach endreçada tota sa terra, ell mana al almirall, que sen tornas en Sicilia, e que estigues prop del senyor infant en Fraderich, e que tota hora tinguessen L galees adobades e aparellades, que no calgues mas muntar la gent, si ops hi era; e que anas ab lo senyor infant vesitant tota Calabria e les altres terres del regne, e que tinguessen la terra en veritat e en justicia. E axi com lo senyor rey ho mana, axis compli: que lalmirall ana al regne de Valencia, e vesita totes les sues viles e castells; e puix venchsen a Barcelona de Valencia per mar ab totes aquelles galees que pendre volch de Valencia; a Barcelona ell se recullia, e pres comiat aqui del senyor rey, e recullis e anasen en Sicilia, e passa per Mallorques e per Manorca; e puix costeja la Barbaria e pres naus e lenys, e barreja viles e llochs de Sarrahins. E ab gran
