en quina dolor e en quin subjugament estauen a gran desonor de tota la chrestiandat. Per que podets conexer, si hi era mester, que aquesta companya hi passas. E majorment, que en veritat tant hauien los Turchs conquest, que host feyta venien dauant Constantinoble - que no hi hauia mas un bras de mar el mig, qui no ha dample mas dues milles - e treyen les espases, e menasauen al emperador: e lemperador tot ho podia veure. Veus, ab quina dolor podia viure; que si haguessen, ab que passassen aquell bras de mar, Constantinoble hagran haut.
CAPITOL CCIII.
Com lo magaduch passa en Natuli, e pres terra al cap del Artaqui menys de sabuda dels Turchs, els combate, e hach treyt de catiu totes les terres qui eren subjugades per los Turchs, e exiuerna al Artaqui.
E axi vejats Greschs quina gent son, ne Deus com los ha ayrats; que Xor Miqueli, fill del emperador major, passa al Artaqui be ab XII milia homens a cauall, e be ab C milia de peu, que hanch ab los Turchs nos gosaren combatre, si que sen hach a tornar ab gran vergonya. E en aquell lloch del Artaqui hon era estat e sen hach a tornar, aqui trames lemperador lo magaduch ab sa companya qui no era mas mil cinchcents homens a cauall e quatre milia de peu.
E abans que partissen de Constantinoble, lo magaduch ordona, que lemperador donas per muller una parenta sua an Ferran Daunes, el feu almirall del imperi. E aço ordona lo magaduch, perço que les sues galees se mantenguessen ab los homens de la mar qui ell hauia manats, e que Genouesos ne altres gents nos gosassen contra los Cathalans moure en tot limperi. E axi mateix que, com ell entraria ab la host dintre terra, que les galees li fossen en lloch sabut ab viandes e ab tot refrescament: si que tot llur feyt ordona tambe, que nul hom no hi pogra res millorar. E axi mateix hauia ab les galees de les illes e de les altres terres e de les marines tot ço que li feya ops per si e per sa gent.
