llur superbia mogueren batalla ab los Cathalans, si que aquella brega fo molt gran. E un maluat hom qui hauia nom Reoso de Finar, trague la senyera de Genouesos, e vengren dauant lo palau de Blanquerna, e els nostres almugauers e els homens de mar exiren a ells, que hanch lo magaduch ne els richs homens e cauallers nols pogren tenir: e van se defora ab un pano reyal, e ab ells anaren tant solament entro a XXX escuders ab caualls alforrats. E com foren los uns prop dels altres, los XXX escuders van brocar, e van ferir lla hon era la senyera, e abateren en terra aquell Roso de Finar, e els almugauers van ferir en ells. Queus dire? que aquell Roso de Finar e mes de tres milia Genouesos hi muriren, e tot aço veya lemperador de son palau, e hauien gran goig e plaer; si que dix dauant tuyt: ara han trobat Genouesos qui ab tant gran llur argull se son moguts llurs contirals: e es gran raho, que en colpa dels Genouesos se son moguts los Cathalans.
E com la senyera fo en terra dels Genouesos, e Roso fo mort, e daltres honrrats homens, los almugauers matant llurs enamichs volien anar barrejar Pera qui es una vila triada de Genouesos en que era tot lo thresor e mercaderies de Genouesos. E sobre aço, com lemperador vae, que sen anauen a Pera barrejar, clama lo magaduch e dix li: fill, anats a aquesta vostra gent e feyts lo tornar; que si Pera barrejen, limperi es consumat; quels Genouesos tenen molt del nostre e dels barons e de les altres gents del nostre emperi. E tantost lo magaduch caualca en un cauall, e ab la maça en la ma ab tots los richs homens e cauallers qui ab ell eren anats quils seguiren, anasen envers lalmugaueria qui ja volien esuahir Pera, e feu los ne tornar: e axi lemperador romas molt pagat e alegre.
E lendema feu los donar a tuyt altra paga, e que tots sapparellassen de passar Boca Daner e anar sobre los Turchs qui en aquell punt hauien tolt al emperador mes de XXX jornades de terra de bones ciutats e viles e castells que ells hauien subjugades, ques trahutauen a ells. E encara que era major dolor, que si un Turch volgues per muller la filla del millor hom de aquella ciutat e vila o castell qui a ells eren subjugats, que la li hauien a donar per muller lo pare o la mare o els amichs. E si infants nexien, si eren mascles, feyen los Turchs els feyen retallar, axi que eren Sarrahins; e si fos fembra, podia tenir, qual leig se volia. Veus,
