els sen mena a Galipol, e nach de rescat tres milia perpres dor, e val una perpra X sous Barcelonesos. E semblants caualcades se feyen moltes tots jorns.
CAPITOL CCXXII.
Com la companya barreja la ciutat de Redisco e el Panido, e a Redisco hagren feyt ço que ells hauien feyt de llurs missatgers; e com se mudaren entre el Redisco e el Panido, e en Ferran Eximenis Darenos los vench a accorrer.
E com aço fo passat, e la terra era correguda tots dies, mes se la companya en cor, que anas barejar la ciutat de Redisco, lla hon los nostres missatgers hauien morts e esquarterats e possats en la carniceria a quarters. E axi com so meteren en cor, axis feu. Si que anaren lla una alba de mati, e de totes quantes personen trobaren en aquella ciutat, homens e fembres e infants, ells faeren ço que ells hauien feyt dels missatgers, que hanch per hom del mon no sen volgren estar. E fo per cert gran crueltat, mas empero esta venjança ne faeren. E com aço hagren feyt, anaren pendre una altra ciutat qui es a mija llegua llunya daquella, la qual ha nom lo Panido. E com aquestes dos ciutats hagren, tendren per be, que tuyt se mudassen lla ab llurs mullers e ab llurs infants e ab llurs amigues, saluant yo qui romangues a Galipol ab los homens de mar e ab cent almugauers e ab cinquanta homens a cauall. E axi ho faeren, ques mudaren entre lo Panido e lo Redisco, perço com eren prop de Constantinoble a LX milles.
E com la companya se fo axi assatiada, en Ferran Eximenis Darenos qui sera apartat del magaduch al Artaqui lo primer yuern per noues que hach ab ell era sen anat al duch Datenes que li feu molta donor. E sabe, que nos erem axi victoriosos de nostres enamichs, axi com a bon caualler espert que ell era, pensant, que nos hauiem mester companya, vench a nos de la Morea en una galea, e amena estro a LXXX entre Cathalans e Aragonesos. E
