tuyt hagren ne gran plaer, e fom ne tuyt refrescats, e tuyt donam li tant, que ell e sa companya sen caualcaren molt be, els arream de totes coses, com nos hagrem feyt mil, si mil fossen estats.
CAPITOL CCXXIII.
Com en Ferran Eximenis Darenos correch entro prop de Constantinoble, e en mig del jorn embla lo castell de Medico, e lo va guanyar e pendre; e com la companya se reparti en tres parts.
E com ell fo ordonat, un dia hach pres estro a CL homens a cauall e entro a CCC dapeu, e ana correr fins a la ciutat de Constantinoble. E al tornar que sen feya ab presa de gents e de bestiar que sen amenaua lemperador hach li trames a un pas per hon hauia a passar be DCCC homens a cauall e be dos milia dapeu. E en Ferran Eximenis quils vae preyca la sua gent els amonesta de be affer: e tuyt ensemps van ferir. Queus dire? quentre morts e presos nagren mes de DC homens dacauall, e dapeu mes de dos milia. E fo molt bo feyt e honrrat. E axi guanya tant ell e sa companya en aquella caualcada, que ab aquell guany ana assatiar un castell qui es en lentrant de Boca Daner, qui ha nom lo Medico. E sapiats, que aquell setge no era mas ab LXXX homens a cauall e ab CC dapeu, e dins hauia mes de DCC homens darmes de Grechs. E en veritat, quel rich hom era pus assatiat a dreta raho, que aquells de dins; que tot lo pa que menjauen los trametia yo de Galipol ab barques, e hay XXIV millies de Galipol tro lla: e axi tot refrescament los hauia yo a trametre. E axi tench lo setge be VIII mesos, e hi trague de nuyt e de dia ab trebuchs. E yo hauia li tramesas X escales de cordes ab rampagols, e moltes vegades de nuyt cuydauen lo emblar, e nos podia fer.
Si queus comptare la pus bella ventura que li vench, que hanch fos feyta. Un jorn de iuyol, que feya gran sesta, tots aquells del castell eren, qui per ombres qui durmien, qui estauen qui parlauen. E axi com la gran sesta era, que tot lo mon bullia de calor, quisques durmis, en Ferran Deximenis vetlaua, axi com aquell qui
