seria a Çaragoça hon tendria corts: e axi ho trames a dir per tot Arago. E si hanch vaes goig ne festa, si fo feyta a Iaca per lo senyor infant e per tots aquells qui hi eren: e faeren gran professo, que tots los prelats de Cathalunya e Darago hi eren, e lloaren e beneyren Deus de la gran merce que feyta los hauia de llur senyor, que de gran perill lo hauia escapat, e tornat ab gran honor, que per tostemps nauria la casa Darago de ço que feyt hauia.
E com aquesta festa fo feyta, cascu pensa danar lla hon li plach, en guisa que al jorn empres fo a Çaragoça: e el senyor infant Nanfos e la major part dels richs homens e cauallers e prelats anaren envers Calathayu al senyor rey. E axi mateix nom demanets lo goig que madona la regina e els infants faeren, e tots aquells de Çaragoça, com saberen aço que aquells qui eren a Iaca; e a Çaragoça e per tota la terra estauen ab gran temor, que no sabien hon era lo senyor rey, nen podien entrar en senya, entro que ell mateix vench: perque no era marauella, sin estauen en gran reguart.
Ara vos lexare a parlar del senyor rey Darago, e tornare a parlar del almirall en Roger de Luria.
CAPITOL XCIII.
Com lalmirall en Roger de Luria feu metre setge a son cunyat Manfre Lança sobre lo castell de Malta; e com dit almirall hach presa Liper.
E com lalmirall hach vençuda la batalla, e la festa fo passada a Macina, axi com dauant hauets entes, ell apparella de armar XXX galees, perço com hach llengua, quen Napols se armauen totes quantes galees hi hauia, e axi ell volia estar aparellat, si que arma les XXX galees. E com foren armades, hach llengua de Napols, que aquelles galees encara de tot un mes no exiren, de que hi deuien muntar entre comptes e altres senyors de senyera mes de quatorze, ab caualleria que menauen llurs caualls en bur-
