de Romania, e encara que fui mes en preso ab ell, e com lo rey Robert hauia per ell a mi molt de mal feyt; e com yo li hauia prestat del meu en Romania, e abandonat tot quant hauia; e encara com yo hauia tots los officis de la companya lexats per ell, e per molts daltres serueys que a mi nom membren, que ell entenia que yo li hauia feyts; e ara assenyaladament, que per amor dell hauia lexada la capitania de Gerba que yo hauia tenguda VII anys; encara que li hauia prestada en aquest punt aytanta moneda, com hauia. E axi, dix ell, tants son los serueys que vos mauets feyts, que per res yo nous ho poria guardonar. E ara som venguts en un cas, que sobre tots quants serueys nos hauets feyts muntara aquest, de queus volem pregar, quens façats: e axi pregam vos dauant aquests cauallers, que vos quens ho atorguets, que aquest seruey nos façats. E yo lleuem, e ane li besar la ma, e li fiu moltes gracies del be quell hauia dit de mi, e daço ques tenia per seruit de mi. E dix li: senyor, pensats de manar ço que vos volets que yo faça; que mentre que vidam bast al cos, yo no fallire en res, senyor, que vos me manets. Ara sabets, dix ell, que es ço que nos volem que façats per nos, nos vos ho direm. Veritat es, que a nos fora gran mester, que anassets ab nos aquest viatge; que molt vos hi hagra mester, e entench, quens farets gran fretura; mas tant nos es char lo seruey que volem, que totes les altres coses ne sien rellaxades.
CAPITOL CCLXVI.
Com lo senyor infant en Ferrando de Mallorques comana a mi Ramon Muntaner lo senyor infant en Iacme, char fill seu, per raho quel portas e lliuras a la regina sa mare; em dona carta de procuracio, pera fer tot ço quem plagues.
Veritat es, que Deus nos ha donat aquest fill en Iacme de madona nostra muller, e axi pregam vos, que vos lo rebats el portets a la regina nostra mare, e en les sues mans vos la lliurets.
