ver ço que aquells missatgers deyen. E axi descobrils lo dit senyor rey lo feyt tot, e los dits mercaders eren prohomens e naturals seus; e manals en pena de la persona e de tot quant hauien, que aço no descobrissen a neguna persona. E axi, com ell ho mana, se feu es compli.
E com foren a Contastina, parlaren ab en Bugron tot lo feyt, en tal manera quel senyor rey tenia tot lo feyt per femr, e en Bugron atre tal. E lo dit senyor rey pensa tantost de fer naus e lenys e galees e terides per portar caualls. E axi per tota la costera feu fer grans nauilis e gran aparellament de tot ço que fa mester e passatge de senyor. Si que totes les gents de son regne se marauellaren del gran aparellament quis feya: que primerament a Coplliura los ferrers no feyen als, mas anchores; e los mestres daxa tots quants nauia en Rosello eren venguts a Coplluira, hon feyen naus, lenys terides e galees; e a Roses atre tal, e a Torrella e a Palamos e a senct Feliu e a senct Poldes Marestem; e a Barcelona nous en cal parlar quenfanitat era la obra qui se feya; e puix a Tarragona atre tal, e a Tortosa e a Paniscola e a Valencia e per tota la costera de les marines. E en les ciutats qui son dintre terra feyen ballestes e cayrells e crochs e llances, darts, cuyraces, capells de ferre, gamberes, cuxeres, escuts, paueses e manganells; e als marines trebuchs, e pedres de ginys a les pedreres e als altres llochs: axi que tant eren los feyts grans, que per tot lo mon anaua la nomenada.
CAPITOL XLV.
Com lo rey de Mallorques e lo infant en Sanxo pregaren al senyor rey en Pere, quels dixes ço que entenia fer; e com lo senyor rey en Pere nols volch dir son enteniment, saluant que comana tota sa terra al infant en Sanxo.
E lo senyor rey de Mallorques vench al senyor rey Darago e pregal, que li dixes ço que entenia affer, e que si li pleya,
