es ver, que james nos poran venjar. E la terça raho es, que siats cert, que si encontinent no hi enantats de vet contra ell e tots aquells qui en sa ajuda sien, que fara tant que entro a Roma sen vendra. E que de pena e de colpa absoluats tots aquells qui contra ell seran, ne a nos ajudaran, e condempnets ell e tots aquells qui en sa valença seran, de perdre tot quant han. E com aquesta sentencia hajats donada, segurament que el rey de Castella e lo rey de Mallorques e lo rey de Inglaterra e los altres senyors del mon de chrestians qui han en cor de mantenir lo rey Darago, sen estaran, que en res no si asenyalaran, ans per auentura ni haura alcuns que volran guanyar la perdonança. Pero si no la volen guanyar, e valer nons volen, almenys nons nouran en res. La quarta raho es, que del thresor de sanct Pere vos bastets tota aquesta guerra e nos, e encara lo rey de França qui es gran fauoner de la sancta sgleya; e quel amonestets, que encontinent ab la croada que donets contra lo rey Darago, que pens danar sobre la sua terra. E axi si aquestes quatre coses fets, nos vendrem be a cap del rey Darago. Axi que lo tolrem tota sa terra, e encara que no pora donar ajuda en Sicilia.
CAPITOL LXXVIII.
Com lo sanct pare papa Marti atorga al rey Carles tot ço que per lo dit rey li fo demanat; e com dona sentencia de vet contra lo senyor rey en Pere e sos valedors, e absolue de pena e de colpa tots aquells qui contra dit senyor rey en Pere venguessen.
E lo papa respos: fillol de la sancta sgleya, tot ço que vos hauets dit hauem be entes, e responem vos a les quatre rahons, quens hauets posades, per que nos vos som tenguts dajudar. E a la primera vos responem, que es veritat que som en conuinença ab vos, queus deuem ajudar de tot quant ajudar vos puixcam contra tota persona que contra vos venga: e aço farem volenters. Laltra que vos deyts, quen colpa nostra es lo rey Darago anat en Sicilia, queus ho atorgam; que en aquell punt que li
