estes paus recobra ho, e aço es Alacant e Elx e Asp e Petrer e la vall Della e de Nouella e la Mola e Criuillen e Fauanella e Gallosa e Oriola e Guardamar.
CAPITOL CCXLVI.
Com entre lo senyor rey Darago e lo rey de Castella se tracta, que de tot en tot anassen sobre lo rey de Granada, perço que hauia trencades les treues. E com lo rey de Castella ana assatiar Algezira, e lo rey Darago Almeria.
E com la pau hach fermada, lo senyor rey Darago pensa, que pus que pau hauia ab totes gents, que anas sobre Sarrahins, ço es a saber sobre lo rey de Granada que li hauia trencades treues, com lo rey de Castella se desexi dell; perque de tot en tot sen bol venjar.
E tracta ab lo rey de Castella, que de tot en tot anassen sobre lo rey de Granada en esta manera, quel rey de Castella ab tot son poder anas assatiar Algezira Dalhadre, e lo senyor rey Darago anas assatiar la ciutat de Almeria. E axi fo ordonat e promes per cascu dels reys, que aço se complis a dia cert, e que negu no degues abandonar la guerra de son setge sens volentat del altre. E aço fo ordonat sauiament, per ço que lo rey de Granada hagues a fer dues parts de la sua gent. E axi se compli, quel rey de Castella ana assatiar Algezira, e lo senyor rey Darago Almeria que es ciutat molt bona. E lo setge dura be IX mesos, quel senyor rey Darago tench, qui ab trabuchs, qui ab manganells, e ab tots apareyllaments que a setge pertany; quel senyor rey Darago hi vench apareyllat molt poderosament ab molts richs homens e barons de Cathalunya e Darago. E entrels altres hi vench lo senyor infant en Ferrando, fill del senyor rey de Mallorques, molt ricament apareyllat, ab C cauaylls armats, e ab molts homens da peu, e ab galees e lenys qui aportauen los cauaylls e viandes e companyes e trebuchs; quel senyor rey de Mallorques volch, que vengues al secors del senyor rey Darago be arreat de tots punts, axi com aquell
