CAPITOL XLVII.
Com lo papa e lo rey de França e de Inglaterra, e altres princeps chrestians trameteren sos missatgers al senyor rey Darago, quels volgues dir, hon tenia en cor de anar, e com tots hagueren una mateixa resposta.
Si quel papa trames a dir, quel pregaua, que li dixes ço que ell hauia en volentat de fer: e si ho trametia a dir, quen tal lloch poria anar, que ell li faria secors de moneda e de perdonança. E lo senyor rey trames li a dir, que li grahia molt la sua proferta, mas quel pregaua que no li desplagues, com en aquella saho no lin volia trametre a dir; mas que en breu ell ho trametria a dir, e que llauors hauria lloch la ajuda e la perdonança que li proferia, mas ara en aquell punt que li plagues que sen sofferis. E axi los missatges tornarense ab la dita resposta al papa, e com lo papa ho entes, dix: per cert, ma fe es, que aquest sera altre Alexandri en lo mon.
E apres axi mateix li vengueren altres missatgers del rey de França son cunyat, qui li trames a dir semblant missatgeria que hauia feyta lo papa, e ab aytal resposta sen anaren. E apres vingueren del rey de Inglaterra e daltres princeps del mon, e tuyt sen anaren ab una resposta, axi mateix del papa, com dels reys, com de comptes. Mas dels Sarrahins nom cal parlar, que cascun rey sarrahi estaua ab paor, que sobre ell no vengues. Si que era la major marauella del mon dels faraons e de les guardes qui eren per tota la terra de Barbaria. Si que al rey de Granada deyen los seus homens: senyor, ques aço que vos no guarnits Bera e Almeria e Seruenya e Monecha e Malicha, que per cert lo rey Darago vendra sobre vos? E responials lo rey de Granada: folla gent, que deyts? no sabets quel rey Darago ha treues ab nos per cinch anys, e cuydats vos quell nos trencas ço quens ha promes? nous ho cuydets, que per cert creats, que ell es tant alt e de tant alt cor, que per tot lo mon no vendria menys a res que hagues promes. E plagues a Deus quell volgues, que yo ab
