Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCLXXXII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCLXXXII.
Com galees del rey Robert trencaren les tonayres de Sicilia, don la guerra torna entre lo senyor rey de Sicilia e lo rey Robert; e com dit rey Robert trames son fill lo duch ab gran poder en Sicilia, lo qual sen hach a tornar en Calabria menys de hauer res guanyat.

Apres, axi com lo diable obra en tot mal affer, la guerra torna entre aquests dos senyors. De qui fo la colpa, a mi non tana, quen colpe negu, que daytals senyors nul hom non deu parlar, mas en tot be com hom hi sap: e axi yo no vull dir, ne deig dir, de quel part fo lo tort, mas pux la guerra torna, axi que les galees del rey Robert tornaren a trencar les tonayres de Sicilia, e presseren lenys e barques de mercaderia qui eren de Sicilia, e puys aquells de Sicilia faeren aytal daquells del rey Robert. Si que lo senyor rey de Sicilia trames en Calabria en Blasco Darago e en Berenguer Senestera e daltres richs homens e cauallers, e corregueren gran res de Calabria, e presseren per força Terranoua, e la barrejaren, e daltres llochs; e puys tornarensen en Sicilia alegres e pagats ab gran guany: e axi veus la guerra bastida.

E com aço fo eslat, lo rey Robert feu gran apareyllament per passar en Sicilia, e lo senyor rey Fraderich apareyllas molt be, com ho sabe defendre, e establi molt be la ciutat de Masina e de Palerm e de Trapena, e tots los llochs de les marines. E axi mateix feu tots aquells dels casals de la illa qui eren dintre terra metre en les viles e els castells qui eren forts e be defenents. E axi fo la illa de Sicilia be apareyllada de defendre. E lo senyor rey ordona caualleria de Cathalans e Daragonesos, que nos partissen dels richs homens e cauallers sabuts; e atretal mateix se ordona, que no sen partissen del senyor rey en Pere son fill, e que cascuns dells fossen apareyllats dacorrer e ajudar lla hon ops fos. E axi mateix ordona micer Simon de Vallguarnera, un caualler de Peralada, qui molt de temps lo hauia seruit, qui ab C homens a cauayll e ab CC homens almugaues anas per tota la illa, e ques metes en cascun lloch hon lo rey Robert vendria ab son poder.
E com aço fo feyt e ordonat, no ana a molt de temps, quel rey Robert trames son fill lo duch ab tot son poder per cap e per major en Sicilia. E prengueren terra dauant Palerm al pont del almirayll, e foren CXXIV galees armades e VI grans naus e moltes terides e molts lenys e barques; e hach hi tota hora tres milia cauaylls armats, e de gent de peu sens fi. E com foren en terra e hagren estat tres jorns talant, ells sacostaren a la ciutat, e aço fo en lo mes de iuny del any MCCCXXV. E dins era lo Comte de Claramunt e don Blasco Dalago e daltres richs homens e cauallers e en Simon de Vallguarnera que tantost, quel vae, que pres terra a Palerm, fo dins ab los C homens a cauayll e CC almugaues qui anauen ab ell. E si hanch vaes ciutat ordonada be de defendre, Palerm ho fo; que aquells dedins ordenaren, que null hom no paregues el mur, com aquells dreçarien les escales e grues e altres artificis que hauien feyts per combatre; mas com les escales serien dreçades, e els altres artificis, e els homens serien sus, que a colp tocassen trompes e nacres, e tot hom ab cantals e ab ballestes de torn e de palanca, e ab pega e ab alquitra fus e ab foch donassen per ells: e axis cumpli, en tal guisa, quel terç dia que hagren presa terra sacostaren al mur e dreçaren llurs escales e llurs artificis. E com los homens foren sus, axi com dauant hauets oyt, aquells de la ciutat se llexaren correr sobre ells, en tal manera, que aquell dia hi muri lalmirayll de XXV galees armades que hi hauia de la ciutat de Genoua, e hi muriren ab ell mes de mil Genouesos; e axi mateix hi muriren de les altres persones mes de dos milia, si qui hi prengueren tal tret, que tostemps los membrara. E com aquesta mala jornada hagren hauda, estegren tres jorns que haua [1] no sacostaren al mur de la ciutat; e lo quart jorn ells vengren apareyllats de donar bataylla. E si hanch lo primer jorn hagren mala jornada, molt pijor hagren aquesta, que axi mateix hi perderen molta de gent.

E axi lo duch vae, que no hi feya res, partis daqui despagat, e anasen per mar e per terra a Matzara. E abans que hi fos, micer Simon de Vallguarnera hi fo ab sa companya entrat, e tantost los exi a torneig. Queus dire? axi mateix assajaren a combatre a Matzara, e a qui tambe hi prengueren gran dan. E puys partirende Matzara e foren a Xaca: e axi mateix micer Simon de Vallguarnera ab sa companya fo dins entrat abans quelis hi fossen, e axi mateix hi prengueren gran dan. Queus dire? que partent de Xaca a Calatabelot e a la Crestia e a Sargent, e puys a la Licata e a Noro e a Trauarona e al Carselat e a Xicla e a Modica e a Çaragoça e a Noch e a Bechsi e a la Ferla e a Pelasol e a la Xoma e a Nola e a Ragoca e a Gosti e a Lemi e a Cathania. E en cascu daquests llochs li fo micer Simon de Vallguarnera dauant ab sa companya, qui li feya gran dany a la host. E puys aydaua a defendre los llochs, axi quen tal manera li anaua apres, que nul hom ne per erba ne per altres coses nos podia llunyar de la host, que nol tengues mort o pres: axi que li feya gran damnatge. Si que de Cathania sach a lleuar, e anas recullir al seu estol a la plaça de ma esquerra; e daqui partent pres terra alcuns jorns, que hanch nos acosta a la ciutat de Masina. E aqui ell regonech sa companya, e troba que, qui per malauties, qui per feyt darmes, be hach perduda la meytat de la sua gent E axi mateix sabent, quel senyor rey de Sicilia son auonclo era a la Plana de Millas e sapareyllaua de venir per combatres ab ell. E pensa quel senyor rey Fraderich li vendria ab gran poder e gent sana e fresca desus, e que eren tuyt dun cor e duna volentat, e ell era ab gent trebayllada, e que hauien haut molt desayre, e que eren de diuerses nacions e de diuerses volentats; perque la bataylla no li era sana. E axi recullis e passasen en la Calabria a la ciutat de Regol molt despagat: e dech ho esser, que hanch en tota Sicilia no poch hauer presa una terra ne casal ne vila, ans se pensa en lo gran damnatge que hauia pres.

E axi, senyors qui aquest llibre oyrets, pensats lo thresor e les gents qui en aquest passatge ses consumat, quin fruyt hajen feyt a be de chrestians. Perque, si a Deus plagues ne als regidors de la sancta fe catholica, molt hagra mes valgut, que fos despes a honor de la santa fe catholica sobre Granada, que lla bon ses despes e consumat. E creats, que aytal fi faran tols aquells qui dauant hi passaran, ço es aquells qui han encor de tolrre la illa al senyor rey de Sicilia e als seus qui a la sancta romana esgleya ne regonexen tot ço que regonexer lin deuen.

Ara vos lexare a parlar daquests affers de Sicilia, e tornare a parlar del gran engany e gran maluestat ques en les communes,que ja dauant vos ne dita partida, mas empero qui metre ho volia per escrit les llurs maluestats, no hi bastaria escriure tot quant paper se fa en la vila de Xatiua. Mas perço com les malueslats de les communes sien manifestes per tot lo mon, sius vull recomptar yo ço que Genouesos han feyt al senyor rey Fraderich, e axi mateix la malueslat que han feyta al senyof rey Darago, e del commu de Pisa atretal. E perço faran gran sauiesa tots los reys del mon, ques guarden, quen res nos fien en los homens de les communes; que si ho fan, tostemps sen trobaren enganats.


  1. Haua. i. ne poch, ne molt sacostaren al mur.