Vés al contingut

Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/219

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

E lo rey de Castella tornassen en son regne, e lo rey Darago axi mateix tornassen en sos regnes, que nouitat alguna no volch fer entro los missatgers fossen tornats que ell hauia tramesos al papa e al rey de França. E axi lexar vos he a parlar del rey de Arago, e tornar vos he a parlar del rey de França e del rey Carles e del cardenal.


CAPITOL CIII.
Com lo rey de França e lo rey Carles delliberaren trametre mosenyer en Carlot, fill menor del rey de França, ab lo cardenal al papa, a fi que li faes donacio del regne Darago, la qual li feu papa Marti Franceso.

Apres que la festa to passada a Tolosa, que faeren del rey de França e del rey Carles, hagren llur consell ab lo cardenal e ab mosenyer en Phalip e mosenyer en Carles, fills del rey de França, que farien. E fo ordonat per ells, que el rey Carles e el cardenal que anassen al papa, e que sen menassen al fill del rey de França menor per nom Carles, quel papa que li faria donacio del regne de Arago, e que lin posaria la corona en testa: e axis feu. De la qual cosa sabe molt greu a mosenyer en Phalip son germa qui ama mes lo senyor rey Darago son auonclo que hom del mon apres son pare; mas nul temps mosenyer en Carles no mostra a la casa Darago amor neguna. E axi lo rey de França anassen a Paris, e lo rey Carles e lo cardenal ab mosenyer en Carlot que sen menaren anaren a Roma al papa. E com foren lla, lo papa feu li donacio del regne Darago, e lin posa la corona en lo cap, ab gran festa e grans corts que si faeren. E podem dir lixempli ques diu en Cathalunya, que com alcu diu: volria que aytal lloch fos nostre, laltre respon: be par que poch vos costa. E axiu pot hom dir del papa: que be paria que poch li costaua lo regne Darago, com tant bon mercat ne feya. E segurament, que aquella fo donacio que mala hanch fo feyta a ops de molt chrestia.

E com aço fo feyt, mosenyer en Carles anassen en França, e son pare e el cardenal acompanyal, si que de la llur venguda