feu gran festa lo rey de França; mas nou feu mosenyer en Phalip qui dix: ques frare? ja diuen que vos vos fets nomenar rey Darago? E ell dix, que axi era veritat e que ell era rey Darago. E ell respos li: a bona fe, bell frare, vos sots rey del xapeu;[1] que del reyalme Darago vos james non haurets punt: que nostre auonclo lo rey Darago nes rey e senyor, que nes pus digne que ho sia, que vos, e deffendral vos en tal manera, que be porets conexer vos ha heretat del vent. Si que per aquestes paraules hagren grans noues amdosos germans, e muntara a mes, sino fos lo pare lo rey de França quils parti.
E com la festa fo passada, lo cardenal dix al rey de França de part del papa, que saparellas danar en persona sobre lo rey Darago, e que metes en possessio de tota la sua terra a son fill quin era coronat rey. E lo rey de França dix: cardenal, pensats nos de fer venir moneda, e fets preycar la croada de totes parts, e lexats a nos procurar los altres feyts; que nos nos percasarem de gents de mar e de terra, e farem fer CL galees, e endreçarem tot ço que per lo viatge nos fa mester. E nos prometem vos com a rey, que daquest abril qui ve a un any nos serem entrats en la terra del rey Darago ab tot nostre poder. E sobre aço lo cardenal e Carles rey del xapeu tengrensen per alegres e per pagats de ço quel rey de França los hach dit. E lo rey Carles axi mateix qui era romas ab lo papa percasa de totes parts, que pogues hauer caualleria e gent ab que sen pogues anar en Napols, e vengues sobre Sicilia.
E axi lexar vos he ells estar qui fan tot llur esforç de totes parts, e tornar vos he a parlar dels missatgers quel senyor rey Darago trames al papa e al rey de França.
CAPITOL CIV.
Com los missatgers del senyor rey Darago foren mal reebuts del apostolich; e la cruel resposta que hagren dell e del rey de França.
Com los missatgers del senyor rey Darago foren partits de Barcelona, anaren tant per llurs jornades, que foren al papa: e
- ↑ B. & Val. Nomenal rey del xapeu an rient se dell, e per escarai.
