Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCLXXXIII
De les grans maluestats que les communes de Genoua han feytes al senyor rey de Sicilia, e fan tostemps enuers la casa Darago.
Veritat es, quel senyor rey de Sicilia, axi com aquell qui es tot de la part gibilina, ha ajudar a la casa Doria e de Spindola e a les altres grans casades qui exiren de Genoua e anaren a Sahona, e de moneda e de caualleria e de galees e de viandes; axi que Deus e ell los ha sostenguts a la ciutat de Sahona contra la part quelfa qui era romasa en la ciutat de Genoua, axi que certa cosa es, que Deus e la suajuda e aquella del senyor rey de Sicilia los ha sostenguts. E com lo duch, fill del rey Robert, passa en Sicilia, los dauant dits de Sahona prometeren ajuda a fer de galees al senyor rey de Sicilia, e lo dit senyor rey feyan gran compte. E si li membras be, quantes faylles hauien feytes al senyor rey en Iacme frare seu, mentre fo rey de Sicilia, e a ell mateix quantes lin han feytes, no hagra neguna esperança en ells. Mas dels senyors es axi, que com Deus los dona gracia que viuen llonch temps, mudense los conseylls souent, e per mort e per altres maneres, e los conseyllers jouens porten gran perill a tot senyor. Que jatsesia que sien pus sauis, quels altres qui passats son no eren, ne poden saber tambe los affers, com aquells qui son antichs, qui han vist e oyt; que ab la meytat menys de sciencia sabra milior conseyll donar lom antich, quel joue en tots feyts de guerres, perco com molts feyts hauran vists e oyts mes quels jouens. E axi per les coses passades pot hom prouehir a les coses presents e esdeuenidores. Perqueus promet, que si lo bon compte en G. Galceran fos viu, ne don Blasco Dalago, ne Nuget Dampuries compte Desquilax, ne daltres Cathalans ne Daragonesos molts qui passats son desta vida, e encara micer Matheu de Termens e micer Vixiguerra de Palozi, ne daltres fossen vius, ja lo senyor rey de Sicilia no hagra tant perdut en secorrer los Genouesos, com hi ha perdut; que hagren li feyt remembrant lo temps passat. E axi com ara nes estat enganat, ne sera enganat tostemps ell e tots los reys qui en les communes se fiaran. E lengan es bo que yous faça recordant, que ara en aquest passatge que lo duch feu en Sicilia han feyt los Genouesos al senyor rey de Sicilia.
Veritat es, quel senyor rey de Sicilia trames a Sahona per secors de galees, e trames hi moneda; e ells proferiren li, que li ajudarien de XXV galees; e ell estech en esperança que axi fos. E los dits Genouesos feren ho en tal manera, que tot lestiu passa. E lo duch fo fora de Sicilia e sen fo passat de prop de Masina en Calabria, axi com hauets entes abans quells fossen armats; e com saberen, quel duch fo fora de Sicilia, e que fo passat en Calabria, llauors ells partiren de Sahona e vengren enuers Trapena qui era luny CC milles de lla hon lo duch era. E axi podets entendre, com se podien trobar ab ell, ne qual fo lajuda quel senyor rey de Sicilia hach dels Genousos, ni com li seruiren be los diners quels hauia tramesos per amar. E no basta aquell escarn ne aquesta faylla, que ans pensaren, que encara poguessen deseruir lo dit senyor rey de Sicilia de les XXV galees, axi com le deuien seruir: que auengrense ab lo commu de Pisa, que ab XXII galees que ells hauien treytes de Sahona, que seruissen lo commu de Pisa contra lo senyor rey Darago; e lo commu de Pisa dauals mil florins lo mes, e que ab armada de Pisa que venguessen metre vianda e secors de gents el castell de Caller; e encara que ordenaren en les auinences, quen Gaspar Doria fos almirayll de Pisa, qui era almirayll de les XXII galees, e que fossen heretats tots en Serdenya: e axi fo feyta la auinença entrells e lo commu de Pisa. E axis veritat, quel seruey faeren al senyor rey de Sicilia, qui contra lo rey Darago, qui es frare e major seu, faeren les conuinences ab los Pisans. E aytals feyts tan desonrrats enuers Deus e enuers lo mon no par que fruyt de res de be degen fer, ans nostre senyor ver Deus qui es veritat e justicia jutja cascu segons lenteniment en que va. Perque la casa Darago e els dexendents daquella tostemps son anats auant e van e yran ab vera veritat e ab bona fe; perque Deus los exalça, els creix, els fa hauer victories en tots feyts; e aquells quills van ab falsedats e ab maestries confon e abat.
Araus vull comptar la fi daquesta deslleyal companya, quis feu entre lo commu de Pisa e los Genouesos de Sahona, ne a que feu cap, e la justicia de nostre senyor ver Deus com obra sobre ells, e fara tostemps contra aquells qui ab maluestat e falsia van.