Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXCV

CAPITOL CXCV.
Com lo duch Robert assatia Macina ab tot son poder, e com sabent ho lo senyor rey Fraderich trames a Macina don Blasco e lo compte Galceran ab secors, lo qual sabent lo duch Robert se passa en Calabria, de que foren molt despagats tots los de Macina.

Es ver, quel duch sabe, que a Macina no hauia molta vianda, e pensa, que la podia destrenyer, pus ell ab sa host sen anas a la Gatuna, a lestol que estigues aqui, e leny ne barca no pogues entrar a Macina, ne a Rego: e axi que podia tenir dos setges, e asenyaladament podia destrenyer Macina, que per terra no li vengues secors, com ell tenia Millas e Monfort e Castallo e Francauila e Gaig e Cathania. E axi ordona les fronteres, que ell jaqui a Cathania e a Paterno e a Oderno e a Cero e als altres llochs companya, e vench a Macina ab tot son estol, qui eren mes de C galees, e pres terra a Rocamador, e puix venchsen al Burch, lla hon sajusta lo marcat, el affega el crema. E puix venchsen al darasanal e hi crema dues galees, e les altres li foren defensades. Queus dire? que tots dies nos daua gran batalla, e yo puch vos ho dir, que yo fui en lo setge, del primer dia tro al darrer: e hauia dejus ma conestablia de la torra de sancta Clara entro al palau del senyor rey. E segurament que en aquell lloch portauen mes daffany, quen negu de la ciutat, si que assats nos donauen que fer, qui per terra, qui per mar.

Ab tant lo senyor rey de Sicilia feu aparellar don Blasco e lo compte Galceran ab setcents homens a cauall, escut al coll, e ab dos milia almugauers ell los trames a secorrer a Macina, e que nos partissen entro fossen combatuts ab lo duch: e no creats, quen guardassen als, que ab aquell cor venien tots. E com foren a Trip, ells trameteren a nos, que al mati a lalba que ells serien ab nos dauant Macina: e nos que ferissem duna part, e ells que ferissen daltra a la host del duch. E axi nos ab gran alegre apparellamnos, dexir al mati e de ferir. E la nuyt lo duch ho hach sabut, e com fo jorn, tots sen foren passats en Calabria, que hu no fo romas, saluant que jaquiren algunes tendes que no pogren lleuar, quel jorn los sobrepes.

E axi com lalba se feu, don Blasco e lo compte Galceran ab tota llur companya arreats de la batalla ells foren en la muntanya sobre Matagrifo, e aquells de la ciutat foren aparellats dexir: e com guardaren, no trobaren negu, que tots sen foren passats a la Gatuna, e lla ells se posaren. E axi don Blasco e lo compte Galceran ab aquella companya entraren a Macina, e tots foren despagats, com no trobaren la batalla. Si que en Xiuert de Iosa qui portaua la senyera del compte Galceran los trames a la Gatuna un juglar ab cobles, en quels feya a saber, que eren aparellats, que si volien tornar a Macina, quels lexarien pendre terra saluament; e puix ques combatrien ab ells. E res daço no volgren fer, que ells duptauen aquests dos richs homens mes, que persones qui fossen al mon: e deuien ho fer, que molt eren bons cauallers, e de gran valor, e moltes batalles los hauien vençudes.