Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXCIV

CAPITOL CXCIV.
Recompta lo començament de frare Roger, qui puix fo entant exalcat; e les grans proeses que va fer de sa vida.

Veritat es, que lemperador Fraderich hach un falconer qui era Dalamanya e hauia nom Rixart de Flor, e fo molt assalt hom. E dona li muller en la ciutat de Brandis una donzella, filla dun honrrat hom de la ciutat de Brandis qui era rich hom: si quentro ço que lemperador li dona e ço quell pres ab sa muller ell fo gran rich hom. E daquella dona hach dos fills, lo major hach nom Iacobo de Flor, e lo menor hach nom Roger de Flor. E en lo temps que Corali vench en lo regne de Sicilia lo major daquests no hauia mas IV anys, ne aquell Roger no hauia mas un any. E llur pare era hom bo darmes, e volch esser a la batalla de Corali contra lo rey Carles, e en aquella ell muri. E lo rey Carles, com hach pres lo regne, pres se tot ço que hi fos de tot hom qui fos estat en la batalla, ne fos estat de familia del emperador ne del rey Manfre: si que a aquests fadrins ne a llur mare no romas mas ço que la mare hi hauia aportat en dot, car de laltre foren deseretats.

E en aquell temps les naus de les Matzones feyen cap a Brandis, e aqui venien a exiuernar aquelles de Pola qui volien trer del regne pelegrins ne viandes; que les Matzones hauien totes grans aretaments, e han encara Brandis e per tota Pola e per tot lo regne: e axi les naus qui exiuernauen a la primavera començauen de carregar per anar en Acra, e carregauen de pelegrins o doli o de vi o de tota graxa o de forment. E segurament que es lo pus aparellat lloch per lo passatge doltra mar, que negu que chrestians hajen, e en pus abundosa terra de totes gracies, e es assats prop de Roma; e hay lo millor port del mon, que les cases son entro dins la mar.

E per temps auant, com aquell fadri Roger hach entro a VIII anys, esdeuenchse que un prohom del temple, frare sargant per nom frare Vassayll, e era nadiu de Marsella, e era comanador de una nau del temple, e era bon mariner, e vench a exiuernar un yuern a Brandis ab la nau, e dona lats a la nau, e la feu adobar a Pola. E mentre feya adobar la nau, aquell fadri Roger anaua per la nau, e per la exarcia, axi com si fos un bogiot, molt lleugerament: e tot dia era ab ells, perço com lalberch de llur mare era prop de lla hon la nau tenia lats. E aquell prohom frare Vassayll assaltas tant daquell fadri Roger, que axi lamaua com si fos son fill: e demanalo a la mare, e dix li, que sil li lliuraua, que ell faria son poder, que fos bon hom al temple. E la mare; perço com li paria prohom, lliura li volenters, e ell reebel, e exi lo pus espert fadri en mar, que marauelles feya de muntar, e de totes coses: si que com hach XV anys, fo tengut dels bons mariners del mon de la sua persona; e com hanch XX anys, fo bon mariner de raho e marinatge, si que aquell prohom frare Vassayll li lexaua fer de la nau a totes ses volentats. E lo mestre del temple quil vae axi ardent e bo dona li lo mantell, e feu lo frare sargant, e a poch de temps, que fo feyt frare, lo temple compra de Genouesos una gran nau, la major qui en aquell temps fos feyta, e hauia nom lo Falco, e lliurala a aquest frare Roger de Flor. E aquesta nau nauega gran temps sauiament e ab gran valor: si que ab la nau se troba en Acra, e lo temple se troba tambe ab la nau, quentre totes quantes naus hauien no las volien tant, com sol aquella; que aquest frare Roger fo lo pus llarch hom que hanch naixques, que sol no si feu a compar lo rey joue: e tot quant ell guanya, departia, e donaua per los honrrats cauallers del temple, e de molts amichs quen sabia guanyar.

E en aquell temps Acra se perde, e ell era al port Dacra ab la nau, e lleua dones e donzelles ab gran thresor, e molta bona gent: e puix axi mateix lleua la gent a Muntpelegri, axi que ell guanya en aquell viatge sens fi. E com fo desa mar, dona molt al mestre e a tots aquells qui poder hauien al temple. E com aço fo feyt, enuejosos acusarenlo ab lo mestre, dient, que tenia gran thresor que li era romas del feyt Dacre; si quel mestre li empara tot quant troba del seu, e puix volch lo pendre en persona. E ell sabe ho, e desempara la nau al port de Marsella, e venchsen a Genoua hon troba micer Tici Doria e daltres amichs que hauia sabuts guanyar: e manlleua dells tant, que compra una bona galea per nom Loliueta, e la arma molt be. E ab la galea ell vench a Cathania al duch, e proferis a ell, que li valria de la galea e de la persona; e lo duch nol aculli be de feyt ne de paraula: e axi estech tres jorns, que un bon respost non poch hauer. E al quart jorn ell li vench dauant e dix li: senyor, yo veig, que a vos no plau, que yo sia en vostre seruey, per queus coman a Deus, e yre a cercar altre senyor aqui placia lo meu seruey. E lo duch respos li, que anas a la bona ventura.

E tantost ell se reculli e venchsen a Macina hon troba lo senyor rey Fraderich; e vench li dauant, e proferis a ell, axi com hauia feyt al duch. E lo senyor rey aculli lo molt graciosament, e li feu gracies de la sua proferta. E tantost feu lo de sa casa, e li assigna bona racio e honrrada: e ell feu li omenatge, e tots aquells qui ab ell eren venguts. Si que frare Roger qui hach vist tant bell aculliment e tant honrrat quel senyor rey li hach feyt tenchse molt per pagat. E com hach estat VIII jorns ab lo senyor rey, e hach refrescada la sua gent, ell pres comiat del senyor rey, e feu la via de Pola, e pres una nau carregada de viandes del rey Carles que anaua a Cathania al duch. E tantost amarinala de sa companya, e aquells de la nau mes en la galea, e trames la nau a Çaragoça, qui era de tres cubertes, carregada de gra e daltres viandes. E apres pres be X terides, axi mateix carregades de viandes, quel rey Carles trametia al duch. E ab aquestes terides ell sen vench a Çaragoça, e restaura a Çaragoça hon hauia gran fretura de vianda. E ab la galea axi mateix ne mes al castell de Agosta. Queus dire? que daquesta presa forni Çaragoça e lo castell de Agosta e Lenti e tots los altres llochs qui per lo senyor rey se tenien, qui entorn de Çaragoça fossen, e pensa de vendre les viandes a Çaragoça a gran mercat, en trames a Macina: e dels diners ell paga los soldaus qui eren al castell de Çaragoça e a la ciutat e Agosta e a Lenti, e tots los altres llochs. Si que tot hom paga, qui en diners, qui en vianda, de sis mesos: e axi ho restaura tot. E com aço hach feyt, sobra li encara del guany qui hauia feyt be vuyt milia unces en bells carlins, e paga los soldaus qui eren ab lo compte Desquilaix, e a Calana, a la Mota, e al castell de Sanctagata e a peu de Datil e a la Mandotela e a Guirays, ço es a saber en diners e en viandes, axi mateix de sis mesos. E puix arma tantost IV galees oltra la sua, les quals pres del darasanal. E com les hach armades, tantost feu la via de Pola altra vegada, e pres a Otrento la nau den Berenguer Samuntada de Barcelona, qui era carregada de forment del rey Carles, gran nau de tres cubertes quel rey Carles trametia a Cathania, e marinala, e tramesla a Macina, e dona gran larguea a la ciutat ab els altres naus e lenys que pres, que hi trames axi mateix carregades de viandes mes de XXX, axi que fo infanitat ço que ell guanya, e lo be que feu a Macina e a Rego e a tota la encontrada, que fo gran cosa.

E com tot aço hach feyt, compra be L besties totes bones, e encaualca escuders cathalans e aragonesos, que reebe de sa companya, e mes cinch cauallers cathalans e aragonesos en son alberch, e ab molta moneda ana lla hon lo senyor rey era, e trobal a Plasa: e aqui ell li dona mes de mil unces en diners, en dona a don Blasco e an G. Galceran e an Berenguer Dentença sobre tots, ab qui sacosta daytal amor, ques faeren frares, e que fos comu ço que ells haguessen. Queus dire? no hi hach rich hom ne caualler que no preses sos dons, e en tots los castells que venia ell quitaua los soldaus de sis mesos: axi quenforti lo senyor rey, e refresca axi la sua gent, que hu ne valia mes, que dos no solien valer. E lo senyor rey qui hach vista la sua bondat feu lo visalmirall de Sicilia, e de son consell, e li dona lo castell de Trip e lo castell de la Licata e les rendes de Malta.

E frare Roger qui vae la honor quel senyor rey li hach feyta jaqui la sua companya de cauall ab lo senyor rey, e jaqui per llur cap dos cauallers, la hu per nom en Berenguer de Montroig Cathala, e laltre micer Roger de la Matina, e lexals moneda per messio, e perço quels feya mester. E ell pres comiat del senyor rey, e venchsen a Macina e arma cinch galees e un leny, e pensa de batre tot principat e plaja romana e la ribera de Pisa e de Genoua e de Prohença e de Cathalunya e Espanya e Barbaria: e tot ço que trobaua damichs e danemichs, que fos moneda o bona roba que pogues metre en les galees, ell prenia: e els amichs ell feya carta de deute, e deya los, que com pau seria, quels pagaria; e als enamichs prenia axi mateix ço que de bo los trobaua, e lexauals los lenys e les persones; que a negu no feya mal a la persona. E axi cascu se partia pagat dell, axi que aquell viatge guanya sens fi, e dor e dargent e de bones robes, aytant com les galees pogren portar.
E axi ab aquell guany tornasen en Sicilia hon tots los soldaus de cauall e de peu lo esperauen, axi com los jueus fan Messies. E com fo a Trapena, oy dir, quel duch era vengut sobre Macina, e que la tenia assatiada per mar e per terra, e venchsen a Çaragoça, e aqui desarma: e si hanch los soldaus lesperauen ab gran fiança, ell los pensa de acorrer, que tot hom quell trobaua, axi de cauall com de peu, com guardies de castell, e en Sicilia e en Calabria, el quita daltres sis mesos: axi que tots los soldaus foren axi ab bona volentat, que hu ne valia dos. E puix feu se venir tantost sa companya, e axi mateix quitala, e trames al senyor rey gran refrescament de moneda, e a tots los richs homens.