del jorn ell entra per lo grau de Narbona, e troba li lenys e galees, e tot ell ho metia a mar. Queus dire? que sens fi fo ço que ell guanya, e tots aquells qui ab ell eren: e hagren molt mes feyt, sino fos la cuyta que ell hauia de tornar en Cathalunya, perço que al temps pogues esser a la coronacio del senyor rey. E axi exis del grau de Narbona ab tot aquell nauili que hach pres, e feu la via de Barcelona.
Ara vos lexare a parlar del almirall en Roger de Luria, e parlare del senyor rey Darago.
CAPITOL CLIII.
Com lo senyor rey Nanfos Darago sen ana a Sentescreus hon feu absolre lo vas del senyor rey son pare, e cantar per temps L mises tots jorns.
Com lalmirall hach pres comiat del senyor rey a Barcelona, lo senyor rey exi de la ciutat: e lo primer viatge que feu anasen a Sentescreus, e aqui ell feu venir larchebisbe de Tarragona e tots los bisbes de sa terra, e tots los altres prelats, axi que be hi hach mes de CCC croces, e deu frares de cascuna de les ordes de tots sos regnes. E aqui ell feu son dol e totes les gents, e feu cantar misses, e si feu preych, e ab gran professo feu absolre lo vas del bon rey en Pere son pare: e aço tench deu jorns a tots dies. E com aço fo passat, per honor de lanima del senyor rey son pare feu dons e moltes gracies al monestir, perço que per temps tots jorns se cantassen misses per lanima del bo rey son pare, ço es asaber sinquanta misses. E com aço hach feyt, ell pres comiat de tuyt, e anasen a Lleyda hon li fo feyta gran festa, la major que hanch negunes gents poguessen fer a llur senyor. E e com lo senyor rey fo a Çaragoça, tot hom passa datendre a Çaragoça.
E lexar vos he estar lo senyor rey, e tornar vos he a parlar del almirall.
