CAPITOL LXXIV.
Com lo senyor rey en Pere Darago delliura be dotze milia chrestians qui tenia presos del rey Carles, els feu fer a cascu gonella, e donar messio per anar a sa terra.
Com lo senyor rey Darago hach fermades les batalles, ell se feu venir al almirall e mana li, que tots quants chrestians tenien presos de la part del rey Carles, quels donas entre cinquanta una barca daquelles barques grans de creu que hauien amenades de Nicotena les galees; e axi mateix mana al majordom, que a cascun presoner faes una gonella e camisa e bragues e un capell cathalanesch e cinta e coltell cathalanesch e un flori dor por messio, e que tantost fossen fora de la preso, e que sen pensassen danar cascun en llur terra. E encontinent que aço fo manat, lalmirall tantost ell son cos caualca, e tria de les barques les millors a honor de Deus, e a cascu mes pa e aygua e formatges e cebes e alls per quinze jorns a cinquanta persones. E axi com tot aço fo ordonat, esta gent foren el prat fora la porta de sanct Ioan: e segurament foren mes de dotze milia persones. E lo senyor rey caualca e ana a ells e feu los vestir, axi com dauant es dit, e parla e dix los axi: Barons, veritat es, que vosaltres no hauets colpa en lo mal quel rey Carles ha feyt, ne hauets colpa, com ab ell erets venguts. E axi de part de Deus nos vos absoluem, queus en pensets danar cascun en vostra terra; mas prech vos eus consell, que si donchs no erets forçats, que altra vegada contra nos no venguessets. E tuyt començaren a cridar: sanct senyor! Deus te do vida! e a nos do Deus gracia quet vejam emperador! e meteren tots los jonolls en terra, e cantaren Salue regina. E com hagren feyt, lalmirall feu los tots recullir, segons que lo senyor rey nach manat. E axi anassen cascu en sa terra: e Deus do nos aytal goig, com cascu dells hach ne los amichs hagren, com los vaeren. Que la nomenada aquesta ana per tot lo mon, e feu cosa que tot lo mon, amichs e desanemichs, pregaren Deus per lo senyor rey Darago.
