CAPITOL LXXV.
Com lo senyor rey en Pere passa en Calabria per combatres ab lo rey Carles; e com pres port a la Gatuna, hon hach nouella, que anat sen era; e com guanyada Regol e altres moltscastells e ciutats ordona tota Sicilia e Calabria; e com linfant en Iacme Pere fill seu fo nomenat la hu dels cent de la batalla.
E com aço hach feyt lo senyor rey, tantost ell feu fer crida, que tot hom se aparellas de recullir, axi de cauall com de peu, ab pa a un mes; que tuyt deguessen saber, que ell volia lo dilluns passar en Calabria, per combatre ab lo rey Carles - e aço era dijous, com la crida feu - e que si a Deus pleya que li volgues exir a batalla, que nol calria anar a Bordeu, e quen seria fort pagat. E com les gents oyren la crida, tot hom ab gran alegre pensas de aparellar. E com lo rey Carles sabe esta nouella, no li parech joch, ans tantost, e per esta raho e perço com hauia perduda la mar, axi com dauant vos he dit, e no podia hauer compliment de viandes, pensassen danar, que hanch no volch sperar lo senyor rey Darago qui ab tota sa gent passa en Calabria, e pres terra a la Gatuna, e cuyda hi trobar lo rey Carles; mas digueren li, que anat sen era. E daço fon molt despagat lo senyor rey, e dix: puix deça som, no hich siam venguts debades. E anarensen a la ciutat de Regol e la assatiaren: e no hi hagren estat dos jorns, quels hauien fortment combatuts, ques reteren a merce a ell, e meteren li en poder tots los Francesos que hi eren. E lo senyor rey trames los ne, axi com hauia feyt los altres. E com hach presa la ciutat de Regol e Calana e la Molta e el castell de senct Onoxent e lo castell de sanct Agata e lo castell de Peu de Datil e la Mandolela e Birats. Queus dire? que aytant com caualcauen, aytant prenien. E los homens a cauall alforrats e almugauers feyen corregudes, que entrauen III o IV jornades dins terra, e trobauen encontres de caualleria quel rey Carles hauia lexats per los llochs. Mas queus en dire? que si fossen aquells del
