Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCLXXIV

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCLXXIV.
Com lo senyor infant Nanfos hach presa Vila Desgleyes, e vench assatiar lo castell de Caller, e edifica dauant dit castell de Caller un altre castell ab una altra vila qui hach nom lo castell de Bonayre.

Com lo senyor infant hach Vila Desgleyes assatiada, tots dies ell los feya combatre els treya ab trebuchs, e estrenguels en tal manera, que de la mala ventura hauien assats, e tant de destret, que per cert no sabien, ques faessen. E axi mateix lo senyor infant e tota la sua host hagren tantes de malauties, que la major part de la sua gent hi muri de malauties, e ell mateix hi fo molt malaut; que segurament fora estat a gran condecio de murir, sino fos lo gran pensament que madona la infanta ne feu; que a Deus e a ella deuen tuyt grayr la sua vida.

E anch tant lo senyor infant no fo malaut, que james ne per metges ne per nul hom ell se volgues partir del setge, ans moltes vegades ab la febre acostes sarmaua e feya combatre. Si que per lo seu bon esforç e per la sua bona caualleria aporta a aço la vila, ques rete a ell. Axi quel senyor infant e madona la infanta e tota la host entra dins la ciutat de Vila Desgleyes, e establiren la fort be de nostra gent, e hi llexaren aquells, que parech al senyor infant que hi feyen a romandre: e axi llexa aqui capita, e a la ciutat de Sacer atretal. E puys venchsen en Caller, e edifica dauant lo castell de Caller un castell ab una vila, e mes li nom lo castell de Bonayre. E vench assatiar tant fort Caller, que sol un hom no gosaua exir; perque certament pogren veure, que si al comencament hi fos vengut, que Caller hauia hagut pus, abans que no hach Vila Desgleyes. Queus dire ? que aquells de Caller sofferiren gran afany, e esperauen secors que hauia de venir de Pisa, lo qual secors a pochs jorns quel senyar infant fo en Caller hi vench.