Vés al contingut

Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol XI

De Viquitexts
Sou a «Capítol XI»
Chronik des edlen en Ramon Muntaner
Ramon Muntaner
(1844)

CAPITOL XI.
Com lo senyor rey en Iacme mullera son fill linfant en Pere ab la regina dona Costança, filla del rey Manfra de Sicilia; e linfant en Iacme ab Scalrmonda, filla del compte de Foix, e feu archebisbe de Toledo linfant en Sanxo.

E ell havia gran goig e gran plaer; empero al pus tost que el pogue ell vench al regne de Valencia, e asenyaladament com hach missatge, quel rey don Alfonso de Castella se volia veure ab ell, qui era son gendre, e que amenaua en Valencia la regina sa filla e sos infants per honor del dit senyor rey en Iacme que ell tenia com a pare. Axi que pensa de venir en Valencia, e troba lo senyor infant en Pere qui hach mesos los Moros tots aquells que li foren rebels a destructio, e fo molt alegre e pagat dell e de tots sos feyts. E finalment tracta e ordona, que li donas muller, perço com de moltes parts li venien molts honrrats matrimonis de filles demperadors e de reys. E finalment acordas, que li donas la filla del rey Manfre qui era rey de Sicilia e de Principat e de tota Calabria e de terra de Taranto e de terra Dortrento e de Pola e de Brus, e de tota aquella encontrada entro en la ciutat de Scales qui es en la marcha Dancona; e la sua mar tenia de plaja Romana entro a sent Fabia qui es mar de la dita ciutat de Scales e de Fermo; e era fill del emperador Fraderisch qui era lo pus alt senyor del mon e de la major sanch.

E lo dit rey Manfre viuia pus honrradament que senyor qui fos al mon, e ab majors feyts e messions; axi que aquell matrimoni plague al senyor rey en Iacme Darago e al senyor infant en Pere son fill mes que matrimoni qui al mon fos. Si que hach sos missatgers honrrats e bons qui anaren fermar lo feyt ab los missatges del rey Manfre qui per aquella raho eren venguts. E com foren en Napols, fermaren llurs feyts ab lo rey Manfre; e ab deu galees be armades amenaren la donzella qui era de edat de quatorze anys, e era la pus bella creatura e la pus sabia e honesta qui hanch en aquell temps fos; e ab gran goig e ab gran alegre molt be acompanyada de richs homens e de cauallers e de ciutadans e de prelats e de dones e de donzelles amenaren la en Cathalunya al dit senyor infant, e pres la per muller legitimament, axi com la sancta sgleya mana. E a les noces fo lo bon rey son pare e tots sos germans e tots los barons Darago e de Cathalunya. E pogra us dir los grans feyts que en aquelles noces se faeren; mas qui ho volra saber, vajassen al libre quis feu del dit senyor infant en Pere, de puix que fo rey, e lla trobarets les grans nobleses e dons que en aquelles noces se faeren, e daltres llongues rahons que yo lleix descriure, perço com ja esta en escrit. E daquesta donzella qui hauia nom la regina Costança hach lo dit senyor infant en Pere molts infants, dels quals sobreuixqueren a la dita senyota regina e a llur pare quatre fills mascles e dues donzelles, ço es asaber linfant Nanfos e linfant en Iacme e linfant en Fraderich e linfant en Pere. E cascu daquests senyors ixqueren los pus sauis princeps del mon, e los millors darmes e de tots feyts, segons que auant trobarets, com lloch e temps sera que parlem dells; e de les donzelles, axi com damunt vos he dit, fo la una regina de Portogal e laltra fo muller del rey Robert rey de Ierusalem.

E axi feyt aquest matrimoni dona lo senyor rey en Iacme muller al altre fill per nom linfant en Iacme, e dona li per muller la filla del compte de Foix qui es lo pus honrrat baro e lo pus rich que sia en la Llenguadoch. La qual filla del dit compte de Foix hauia nom madona Scalrmonda, e fi de les pus sauies dones e de millor vida e de les pus honestas que hanch fos neguna dona. E en aquelles noces axi mateix se faeren de gran feyts e donrrats, e per barons de Cathalunya e Darago e de França e de Gasconya e de tota la Llenguadoch. E daquesta dona hach lo dit senyor infant en Iacme molts fills e moltes filles, dels quals sobreuixqueren al pare e a la more quatre fills e dues filles, axi mateix com del senyor infant en Pere. E lo primer fill hach per nom infant en Iacme, e laltre infant en Sanxo, e laltre infant en Ferrando, e laltre infant en Phelip: e de tots aquests senyor vos dire la llurs vida e lo llur feyt, com lloch e temps sera. E de les donzelles fo la una muller de don Ioan, fill del infant en Manuel de Castella, e laltra fo muller del damunt dit rey Robert qui la pres, de puix fo morta madona Violant filla qui fo del senyor rey en Pere. E de tots aquests infants vos comptare llur vida e llur estament, com lloch e temps sera.
Apres que hach mullerats aquests dos fills seus, feu archebisbe de Toledo del terç fill qui hauia nom linfant en Sanxo, e fo molt deuot e bo, que en lo temps que viuia lo feya hom hu dels millors prelats del mon, e dels pus sancts e honests, e aquell qui molt ajuda a crexer la sancta fe catholica en Espanya, e dona gran dany e gran baxament als Sarrahins, si que ala fi mori en batalla contra Sarrahins. E axi pochlo hom metre en compte dels martres; que la sancta fe catholica a mantenir e exalsar mori. E com lo senyot rey en Iacme Darago vae complides totes aquestes coses, estech molt alegre e pagat, e endreça tots sos regnes.